diumenge, 23 de desembre de 2012

ELS COMPANYS I COMPANYES DE LA CTN DE SALAMANCA RESPONEN AMB SOLIDARITAT A L´ONA EXPANSIVA DE POR DEL RACC.


L’ actitut repressiva del Racc rep resposta. Aquest cop han estat els companys i les companyes del SOV de Salamanca, que han dut a terme una concentració davant una autoescola del Racc en aquesta localitat. La protesta ha tingut com a leit motiv l’ actitut exemplaritzant amb que el Racc va acomiadar una treballadora fa unes setmanes

El passat 12 de desembre un grup de militants del SOV de Salamanca es va concentrar davant l’ autoescola Driver, del Grup Racc per segona vegada durant aquest mes de decembre. Es varen repartir octavetes i es va informar de com el Racc aplica la darrera reforma laboral sense miraments de cap mena.

El darrer exemple ho vam patir fa unes setmanes, quan el Racc acomiadaba una treballadora per acumulació de baixes mediques. Baixes que, per la seva propia naturalesa de ser prescipcions facultatives, eren sempre justificades. Aquesta treballadora, a més, començava una reducció de jornada per maternitat el mateix dia que va ser acomiadada.

Aquest acomiadament no només afecta aquesta treballadora: és una ona expansiva de por per a la resta de treballadors i treballadores del Racc i, ben aviat sino ja, de qualsevol altra empresa que no dubti en fer servir la reforma laboral per estalviar-se el que costa que els treballadors siguem éssers humans i patim malalties alguna vegada.

Des d´aquesta Secció Sindical i desde la CNT de Barcelona agraïm el ressò que els companys i companyes de la CNT de Salamanca han donat al conflicte, la seva solidaritat i el seu recolçament amb el conflicte  que mantenim     amb el Racc.  Gràcies companys i companyes per demostrar, una vegada més, que la solidaritat és la nostra gran arma.

                                     SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES.

                                     NO A LA REFORMA LABORAL AL RACC!

                                 CAP ACOMIADAMENT SENSE RESPOSTA!

                       
http://salamanca.cnt.es/2012/12/13/comienzan-las-acciones-contra-racc/
http://salamanca.cnt.es/2012/12/18/nuevas-acciones-contra-racc/


Secció Sindical CNT-AIT Acaservi (Grup RACC)



diumenge, 25 de novembre de 2012

El RACC acomiada treballadors per posar-se malalts.


A L´HORA D´ACOMIADAR, LA BAIXA MÈDICA ÉS PAPER MULLAT PER AL RACC.

Una treballadora del Racc ha estat acomiadada per acumulació d’ absentisme degut a varies baixes mediques. L’ acomiadament coincideix amb el primer dia de la reducció de jornada per maternitat d’ aquesta treballadora.

Un cop més al Racc li ha faltat temps per aplicar la darrera reforma laboral, de la que està treient no poc profit, a costa de despullar els treballadors dels drets més bàsics i fins i tot lògics. Aquesta reforma estableix uns marges d´absentisme, fins i tot amb baixa mèdica, dintre els quals, l’ acomiadament queda justificat.

Es el cas de la treballadora del Racc que ha estat acomiadada alegant absentisme. Efectivament, aquesta treballadora havia passat per varies baixes mediques; es a dir, que aquest absentisme estava plenament justificat. Casualment, el día en que es comunica a la treballadora el seu acomiadament, era també el primer en que començava a fer ús de la redució de jornada per maternitat.

No podem oblidar que estem parlant d’ una baixa laboral per prescripció mèdica; és a dir, un assumpte que atany la nostra salut. Fer servir la por i l’ amenaça per al·lienar els i les treballadores fins el punt que siguin ells mateixos, elles mateixes, les que renunciïn per endavant al dret a la baixa mèdica és una pràctica molt més estesa del que podem pensar. Per adonar-nos només cal polsar els dubtes i la por de qualsevol treballador/a a agafar-se una baixa mèdica.

I tampoc podem oblidar que abans de res, estem parlant d’ humanitat. Però tots sabem que aquest no és un valor que es faci servir a nivells empresarials. Les empreses com el Racc encara no s’ han adonat de que treballen amb éssers humans i que són aquests qui les possen en marxa cada dia.

Pel que fa al Racc, aquesta pràctica amenaça amb estrende’s a altres empreses del Grup, a on ja s’ ha començat a fer correr entre treballadors i treballadores les conseqüències que pot comportar l’ absentisme tot i deguent-se a causes mediques.

Erradicar aquest mal de la nostra realitat laboral qüotidiana pasa només per entendre aquest mecanisme que fa servir els recursos més baixos (i també els més efectius), com ara la por, per fer-nos creure el que ni és, ni pot ser de cap manera. Aconsseguir que un refredat o qualsevol altra dolencia no suposi un acomiadament no és algo que ens hagi caigut del cel: es va lluitar per aconsseguir-ho. I ara, d’ un temps enrere, se’ns està ficant la por al cos per tal de que siguem nosaltres mateixos, la classe treballadora, els que renunciem a aquest dret.

 Seguint aquest joc només estem reproduint la pèrdua d’ humanitat dels mateixos que ens insuflen aquesta praxis de la por: podem arribar a voler conservar la nostra feina encara que sigui pasant per damunt de la nostra propia salut. Igual que es va lluitar per aquest dret, s’ ha de continuar lluitant per mantenir-ho.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES! 
DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL!

Secció Sindical CNT-AIT RACC.

divendres, 24 d’agost de 2012

El coratge de Samia

Tots som Samia Iussuf Omar en potència, una noia pobre i somiadora, que es va creure la gran mentida dels Jocs Olímpics, va veure i viure el món de l'abundància que ella ni en somnis podia creure que existia durant 15 dies, i desprès bitllet... i cap a casa , a enfonsar-se en el pou de misèria que havia deixat enrere. Quina crueltat. Quina ignomínia, quina poca-vergonya.

Normal que pensés que aquí al 1ª món nadem en la abundància, que tots els dies són Jocs Olímpics, ella només va veure aquesta part.
Normal que volgués venir a tota costa, ella creia que havia trobat un paradís i volia tornar i quedar-s'hi, però ella no sabia que l'havien mentit, que el 1ª món es un pou de merda que un dia o altre ens explotarà a la cara, que no sempre són Jocs Olímpics, i que, no sabia que moriria ofegada al mig del mar per una mentida inventada pels de "dalt"...sempre per ells...

Nosaltres sabem qui són , com treballen, que fan, on viuen...els de "dalt".
Ho tenim més fàcil que Samia, perquè nosaltres vivim en la gran mentida, i naveguem en ella cada dia. Som partíceps, i...podem destruirla.

Si només tinguèssim una mínima part del coratge que va tenir ella, els de "dalt" tremolarien de por, perquè tindrien les hores comptades.

Jo no vull ser còmplice de més morts com la d'aquesta jove somalí. I tu?
Jo estic fart que em manin els de dalt i el seu capital. I tu?

Jo no sóc un esclau, jo sóc un home lliure, així em van educar, i així viure i moriré.

I tu?
entrar-clandestinament-europa.html
 
Aka, membre de la secció sindical CNT-ACASERVI
 
SaluT!

dissabte, 11 d’agost de 2012

EL RACC ESTRENA EN GRAN LA REFORMA LABORAL.

El RACC ha complert la seva amenaça. Només un mes i mig després d'anunciar que necessitava més flexibilitat horària en la seva plantilla i comptant amb el total beneplàcit del "tripartit" que forma el Comitè d'Empresa (CGT, UGT i INTERSINDICAL) la direcció del Club ha decidit tornar a donar-li una bufetada al respecte cap als treballadors i als seus drets obligant a sis d'ells a canviar de torn de treball si no volien ser convidats a engrandir les llistes de l'atur emparant-se en la Reforma Laboral.

Com en aquesta nova malifeta han comptat amb la complicitat d'aquells que es fan dir "representants dels treballadors" el RACC ni tan sols s'ha molestat a buscar una causa creïble per justificar la seva decisió. Baixada de l'activitat, ha estat l'excusa triada.

Algú els hauria de dir que excuses tan injustes com aquestes no colen si tens subcontractada a una empresa de telemàrqueting per poder cobrir el volum de treball existent i cada dia se li deriven més tasques i més càrrega de treball ... Algú els hauria de dir que no cola si aquesta subcontracta està ampliant plantilla i horaris exclusivament per atendre el servei del RACC. Algú els hauria de dir que no cola que al·leguin pèrdua d'activitat si des de fa diversos mesos (exactament des que es van desfer de set treballadors més a través d'un Pla Social o ERO encobert, segons vulguem dir-li) l'empresa demana diàriament hores extres i hores complementàries.

Aquest algú hauria d'haver estat el gloriós Comitè d'Empresa (que per això estan, no?), però en lloc d'això s'han limitat primer a negociar amb l'empresa durant l'últim mes i mig ocultant tota la informació a la plantilla sense demanar ni tan sols explicacions al respecte, tot i que la Secció Sindical de CNT els va demanar expressament mitjançant un comunicat públic que fessin partícips de tota la informació que tinguessin sobre això dels plans de l'empresa als treballadors i convoquessin una assemblea informativa, i guardant un silenci sepulcral després de l'anunci de la notícia per part de l'empresa, només trencat per una ridícula comunicació als treballadors en els que afirmaven únicament que "vetllarien pel compliment dels terminis establerts per als canvis de torn".
Una vegada més l'empresa ens ha trepitjat. I un cop més aquests "sindicats representatius" ens han venut. Aquestes sis persones que es veuran obligades a canviar de torn de treball també hauran de canviar de vida, i això si poden fer-ho ...

Com sempre ens hem assabentat de la jugada un cop ja consumada. Però, per aquesta Secció Sindical això no va fer que ni ens resignem ni guardem silenci. Des de la seva aprovació, alertem dels plans del RACC d'aplicar la Reforma Laboral quant li fos possible i així ho vam fer saber als seus socis en la roda de premsa que vam oferir a les portes de l'Assemblea de Compromissaris. Ara que la seva amenaça ja és un fet, els avisem de  que la CNT  iniciarà una campanya pública per denunciar els continus abusos als que el major Club de socis de l’Estat espanyol sotmet als seus treballadors, i de pas la inestimable ajuda amb què compten per dur-ho a terme.






divendres, 25 de maig de 2012

Discurs 1ª Maig

Discurs integre del 1ª Maig 2012 al Parc de les Xemeneies (Barcelona)


Si al 1886 la lluita dels treballadors era per la consecució de la jornada laboral de 8 hores i la resposta de l'estat va ser la repressió i l'assassinat, avui, 126 anys després, la situació d'explotació de les castes dirigents cap als treballadors i treballadores desgraciadament no és menor.

La Reforma atroç que el PP ens ha imposat recentment ens torna de cop a la semiesclavitud de principi de la Revolució industrial del Segle XIX, quant a drets i llibertats es refereix traslladant sense pietat a un temps en què la dignitat en el treball senzillament no existia. És un atac frontal i despietat a tots els drets de la classe treballadora ia totes les conquestes que anys enrere els nostres companys van aconseguir a força de tant d'esforç i lluita i que ara veiem salvatgement arrabassats.
No ens havia d'haver agafat per sorpresa. Ho sabíem. Sabíem que intententarían arrabassar els nostres drets en el moment en què baixéssim la guàrdia, i així ho han fet. Han aprofitat que havíem perdut la nostra unitat, aquesta gran arma amb la que llavors ja vam demostrar llavors que som invencibles.
A això han contribuït tant el progressiu aburgesament de la classe obrera durant aquests últims anys que ha portat amb si la irremeiable atenuació de la lluita de classes, el motor de la nostra revolució, com el conformisme i la complicitat d'aquells que es fan dir Sindicats Representatius, mancades pràcticament de vinculació obrera alguna. i que s'han dedicat a adormir a la població en lloc de animar-la a lluitar, ja limitar a demanar amb la boca petita únicament de tant en tant una almoina en forma de petita pujada salarial per tenir-nos callats, fidels sempre al seu paper de roïns servidors de la mà que els dóna de menjar, i aconseguint així la missió que tenen encomanada, que no és altra que fer de dic de contenció de qualsevol indici de revolució. A ells dir-los que no hi ha res a negociar i l'única cosa que defensarem és la retirada d'aquesta i de qualsevol altra ofensiva que es llanci cap als treballadors.

El passat 29 de Març vam ser molts els que vam sortir al carrer secundant una Vaga General que va aclarir els pocs dubtes que hi havia que aquesta societat no pensava quedar asseguda mentre tornaven a atropellar. El rebuig va ser unànime i els va deixar ben clar a qui la defensen que no ens han enganyat amb les seves mentides i que aquesta reforma s'ha pensat per esclavitzar més encara i enviar-nos sense pietat a l'atur amb més facilitat. La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser altra que forçar el Govern espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui en dia, també hi desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. A que esperem?
No podem permetre que la sortida d'aquesta crisi passi per devastar els nostres drets.Aquesta reforma ens acorrala, desequilibra més la relació entre empresa i treballador deixant-nos pràcticament indefensos davant el empresario.Esten davant un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera. Hi ha tants motius per combatre aquesta llei com a punts es comprenen en ella.

*. Amb aquest esperpent es generalitza encara més la precarietat laboral, donant màniga ampla als canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. * Es fomenten el nou contracte escombraries indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la majoria d'assalariats), que inclou un període de prova d'un any.
*Abarateix i facilita, més si cap l'acomiadament.
*Facilita el camí a les empreses perquè puguin recórrer gairebé amb total llibertat als acomiadaments col · lectius o als ETS
*Legitimiza la desvinculació dels convenis col · lectius, eliminant del mapa la possibilitat de negociació col · lectiva
* Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament:
* Qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no són necessàries pèrdues) tindran una "causa justificada" per acomiadar-nos.
* Es criminalitza i explotar vilment als treballadors sense feina que cobrin l'atur.
Aquests són només alguns detalls d'aquesta reforma que és un insult als treballadors d'avui i a la memòria dels treballadors d'ahir que amb les seves lluites van conquistar els drets que ara ens volen robar. No podem quedar impassibles davant d'aquest nou abús.

Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, sortirem al carrer amb orgull i dignitat. Cal que ressorgeixi l'autèntic moviment obrer, que no és altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigentes.Como ho hem fet sempre.
Arribats a aquest punt hem mirar enrere. Els drets que hem perdut es van aconseguir amb la unitat dels treballadors i amb una lluita sense precedents en aquella Revolució Inustrial que tant present tenim sempre.

Malauradament la classe obrera ha passat de ser l'avantguarda de la revolució a ser la rereguarda de la reacció. A la nostra mà està canviar-lo. No ens queda més opció que autoorganitzar i lluitar amb contundència pels nostres drets i per la nostra dignitat. Ha arribat l'hora de romandre al carrer i demostrar que amb els drets de les i els treballadors no es juga. Hem de tornar a crear consciència obrera ia despertar la qual hagi quedat dormida.La lluita obrera ha de tornar a ser el motor de la Revolució Social i la base sobre la qual definim la societat que volem construir.
Ara, més que mai, s'ha de posar en evidència la lluita de classes: els que no volem perdre els nostres drets i lluitarem fins on calgui per defensar-los hem d'enfrontar una vegada més contra aquells que mitjançant els diners pretenen apoderar-se de la nostra vida, nostra terra, la nostra dignitat i la nostra llibertat. Si volem voler tenir perspectives d'aconseguir una victòria en aquesta batalla hem de tenir clar que cal un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. La nostra lluita ha de reflectir els nostres ideals i el nostre compromís amb la llibertat i sobretot amb la justícia social.
Vénen temps difícils i aquesta reforma és només el principi. Ens han d'escoltar, hem de fer-los saber que els nostres drets no són mercaderies i no podran fer amb ells el que vulguin. Els carrers han de tornar a ser, com ho havien estat, l'escenari en el qual quedi plasmat el nostre clam contra els seus abusos, en què els deixem clar que encara que ho intentin no podran amb nosaltres. Si una guerra civil i 40 anys de dictadura no van poder amb nosaltres, ells tampoc ....
Ja no és hora de les excuses; hem de respondre a cada atac amb la major contundència posible. Cal  unitat d'acció, perquè els de l'altre bàndol ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per acorralar i reprimir a discreció. Ho faran, de fet ho han fet amb aquesta reforma menyspreable i ho faran amb les que vindran, però no els deixarem.

Los drets laborals en joc són innegociables i només cal la mobilització contínua per a la seva defensa i la conquesta de nous avenços per a la classe treballadora. És una reforma que tendeix a erosionar les estructures sindicals de l'Estat del Benestar, lògicament amb una intenció clarament antiobrera de tornar a fórmules ultraliberals, i aquí, nosaltres, la CNT té l'obligació i l'oportunitat de donar una alternativa solvent, seriosa i coherent quan , ara més que mai, el moviment obrer necessita una renovació dels mecanismes de funcionament sindical als que s'havia habituat en les últimes dècades a la societat. Davant aquesta situació els treballadors organitzats en un sindicalisme no claudicant com el nostre ens hem d'oposar i reivindicar altres plantejaments.

Les seccions sindicals han de ser una peça clau en aquesta lluita contra la Reforma. Han de ser els nostres ulls i la nostra veu en les empresas.Como antany, hem d'aconseguir convertir cada empresa en un exemple dels nostres ideals i en una realitat de la nostra lluita. Crear grups d'agitació i propaganda dins d'elles que faci despertar la consciència obrera i de lluita i convertir a les assemblees en l'únic òrgan representatiu i de decisió dels treballadors, restaurarando novament la cultutar assembleària.
Assenyalar a totes aquelles empreses que manifestin la seva intenció d'aplicar la reforma, llevar la careta, desemmascarar públicament fins que cessin en els seus abusos ha de ser el nostre objectiu. Cal atacar a aquesta reforma des de la base, des de les empreses. És a les milers d'empreses amb guanys a les que hem de forçar que contracten els milers d'aturats que omplen les listes de l'INEM. És a les empreses a les quals podem exigir-los que es reestructurin per evitar acomiadaments o reduccions de jornades o salaris. És a les empreses a les que se les ha d'obligar a que compleixin les reivindicacions més bàsiques que tenim els treballadors. I és per tant en les empreses on no podem permetre que aquesta reforma es porti endavant i per tant on podem i hem d'elaborar un projecte d'actuació que permeti amb garanties minimitzar l'impacte de la reforma en el dia a dia mentre no aconseguim derogar definitivament, sense oblidar que aquest ha de ser el nostre objectiu prioritari. El boikot, el sabotatge, les vagues, l'acció directa, la pressió popular ha de deixar de ser una opció per convertir-se en l'opció. És hora d'actuar amb contundència i atacar allà on més els fa mal, la nostra resposta ha de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Davant d'una reforma que pràcticament aniquila el poc que quedava del concepte d'estabilitat en el treball, es fa encara més necessari que mai potenciar un sindicalisme proactiu, que tinguin una funció diària en el si de l'empresa sense esperar que aquesta plantegi agressions, que compte amb diverses àrees de treball, diferenciades, definides i alhora interconnectades, i que sàpiga davant la dura erosió a què està sent sotmesa la negociació col · lectiva per a la representació unitària, quines són les seves cartes i com jugar-les de cara a forçar a l'empresa a cedir davant les nostres reivindicacions.

Iniciar una campanya implacable assenyalant a aquestes empreses i obrir-la a qualsevol moviment social que vulgui compartir-la per aglutinar forces, i aixecar empresa a empresa un mur popular contra aquesta brutal ofensiva a la classe treballadora. Per això és imprescindible recuperar la unió i el potencial revolucionari cada vegada més gran dels col · lectius llibertaris de barri, d'instituts o de facultat, d'ateneus. CNT ha de ser més que mai la vessant obrera d'un moviment llibertari global i una organització capaç dóna aglutinar totes les forces revolucionàries. Hem d'aconseguir crear un espai per construir un front unitari de lluita contra aquestes polítiques que prolongui les mobilitzacions fins a tirar enrere aquesta reforma i les que puguin venir .. L'anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova, és una alternativa de present imprescindible ia la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita a la feina i al carrer. No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i el respecte tant a l'individu com a la decisió col · lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i als llocs de treball.

A la classe treballadora no li queda una altra opció: Hem de ser conscients i crear consciència que aquesta batalla només es guanyarà mitjançant una lluita permanent La nostra Organització ja deixat enrere l'adolescència per passar a l'edat adulta on les dificultats et miren a la cara i s'ha de decidir si enfrontar-te a elles o abaixar el cap.

Nosaltres mirarem als ulls als mentiders que ens acusin, als lladres que ens robin i als bastards de les porres que amb elles vulguin arrabassar el que tant ens va costar conquistar. Hem de ser el referent d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, en el sindicat, a la feina, en el dia a dia, en la nostra lluita.

És hora que tornem a ser conscients de la nostra força, que som nosaltres els que fem funcionar les empreses, de lo molt que ens necessiten. La força, si volem la tenim nosaltres, tornem a demostrar-ho un cop més-

És cert, que atropellament rere atropellament, cop rere cop, i reforma rere reforma, tenim a vegades la sensació de viure en les ruïnes de la societat i l'esperit que aquella Revolució de fa més d'un segle ens va deixar. Però això no ens frena, no ens fan por les ruïnes, perquè com deia un vell conegut de tots nosaltres portem un món nou en els nostres cors i aquest món té el seu punt de partida novament avui, un de maig. Tenim les eines necessàries per imposar-nos als nostres explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les futures generacions un món de justícia i llibertat.
Ho vam aconseguir un cop i ho tornarem a aconseguir. I ells ho saben.

 SaluT!

dimecres, 2 de maig de 2012

Roda de Premsa Assemblea de Compromisaris Racc


La secció sindical de la CNT a Acaservi (Grup Racc) i la Plataforma de Socis Indignats, aprofiten la celebració annual de l´ assamblea de compromisaris del Racc per donar a conèixer als socis quina és la situació que pateixen els treballadors que els hi donen servei.


 

S'ha de donar la cara si volem mantenir els nostres drets com a treballadors de Racc.

dijous, 26 d’abril de 2012

Perseguir al que no es creu les mentides


Un Món Malalt

Vivim en un món malalt, per dins i per fóra, desde ben petits ens inculcen els valors de la competitivitat i del materialisme, valors que després, en la maduresa, utilitzarem amb saviesa per matxacar el prògim , comparem, mesurem i encasillem a la persona..., tu ets un igual, tu ets inferior, a tu et puc control·lar, tu ets perillós...


Ens ensenyen a témer l'altre, a desconfiar, vet aquí la primera batalla guanyada del capitalisme, han fet una sembra de dubtes i por, per paralitzar a la gent es el millor, hi han creat un món perfecte als seus ulls, posem fil a l'agulla:
Una clase dominant que ni surt als diaris (Grup Bilderberg, grans multinacionals), que manen i dirigeixen el destí de milions de persones desde la més absoluta opacitat, uns governants que són meres titelles, si la gent s'acaba cansant d'uns els cambiem per uns altres i que continui la roda, i una massa ben ensinistrada i aborregada.

Si tens uns diners monta una empresa per explotar uns quants congèneres, si no tens un duro et tocarà ser carn de canó, veuràs passar la vida davant dels teus ulls, 8 hores treballant en la majoría dels casos en una feina repetitiva, alienant i sense contingut.

Això si! els treballadors d'avui en dia no es moren de gana pels carrers perque compten amb la "gran" recompensa a fi de mes, DINERS! Uns papers amb uns numeros impresos que serveixen per consumir, perque d'això es tracta, s'ha de consumir fins la mort!, el miratge de la felicitat perfecte!, Vine al centre comercial i sigues feliç! Gasta els teus diners en qualsevol producte que hagis vist a la santíssima publicitat, tan es la utilitat que li puguis treure, o que tinguis el mateix a casa pero una mica més vell, o més lleig, consumeix i consumeix-te fins la mort, i amb tu el món sencer..., i si et resisteixes a consumir la maravellosa obsolescència programada t'obligarà a fer-ho.

Això si, el mes que vé hauràs de consumir més, o sigui que a treballar, a dir bon dia a l'amo cada dia, a fer unes hores extres si pot ser, i esperar la recompensa..., una recompensa anomenada esclavitud.
 Ah! I si hi hà una crisis tu seràs el culpable! Per no consumir prou! Faltaría més!


 Es fa difícil saber la veritat d'aquest mon infame d'homes avariciosos i sense mesura que exploten éssers humans en benefici propi, que malmeten, expropíen i destrueixen aquesta terra que trepitjem cada dia, com si els recursos naturals fossin de propietat privada i infinits..., pobres imbècils que no saben que la mateixa terra els donarà un clatellot un dia d'aquests, la llàstima es que no només ho patiran ells, promotors d'aquesta barbàrie sense sentit, també ho patirem els que ens resistim a seguir el joc.

Pensa globalment, actua localment


Quins mitjans tenim desde organitzacions com la CNT? Com podem fer front a la barbàrie contra la raça humana i el planeta? Doncs amb contundència, tan didàctica com d'acció, s'ha acabat el temps de les mitjes tintes, de proclamar eslògans i després anar al centre comercial a celebrar-ho, de sentir-nos moralment satisfets però no demostrar-ho en el dia a dia amb els nostres actes.


Cal unitat d'acció, perque els de l'altre banda ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per reprimir a discreció, ho faran, no ho dubteu i em d'estar preparats per respondre.
Nosaltres som més, només falta treball didàctic per contrarestar les idees fascistoides i neocapitalistes llançades a tort i dret pels mitjans oficials, necesitem que tothom (amb la mesura de les seves posibilitats) s'impliqui, que repliqui, que lluiti. Cal explicar a la gent que sempre hi hà un altre camí.


Em de ser l'avantguarda d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, al sindicat, a la feina, en el dia a dia està la nostra lluita.

El didactisme i l'ensenyament per una banda, les seccions sindicals per un altre i tots junts al carrer per defensar el que es nostre, la terra i la llibertat.



Em de seguir perseverant, perque venen temps difícils, ens perseguiran perque no ens creiem les seves mentides, ens acusaran de ser una lacra social, voldran acabar amb nosaltres per tots els mitjans, no els ho permetrem fer, perque si una guerra civil i 40 anys de dictadura no ho van aconseguir, ara tampoc. I sobretot, perque duem un món millor als nostres cors i això ens empeny cap a endavant.


La CNT ja ha sortit de la adolescència per passar a la edat adulta, on les dificultats et miren a la cara i has de decidir si enfrontar-t'hi o abaixar el cap.
Nosaltres mirarem als ulls dels mentiders que ens acusin, dels lladres que ens robin i dels bastards de les porres que ens vulguin ferir.


Em de ser forts davant l'adversitat, em d'organitzar-nos més i millor, i em d'actuar amb contundència allà on calgui. Que no ens tremoli la mà, perque a ells no els hi tremolarà pas...

"Hem construït un sistema que ens persuadeix a gastar els diners que no tenim en coses que no necessitem per crear impressions que no duraran en persones que no ens importen ni els importem".
Emile H. Gauvreay


SaluT i Llibertat!!!
Per Aka, membre de CNT Acaservi

diumenge, 8 d’abril de 2012

LA CNT ASSEGURA L'ÈXIT DE LA VAGA AL RACC

    La vaga ha estat tot un èxit, i la proba més evident són els esforços desesperats de govern i empresaris per a intentar mirar cap a un altre costat. No ens ha d'estranyar que els mitjans de comunicació centressin la seva atenció en el Consell de Ministres, o que els ajuntaments del PP encenguessin els fanals per a falsejar dades, o que no aparegués ni una sola dada objectiva que desmentís les dades aportades pels sindicats, o que Joan Rossell, president de la CEOE, reconegués al dia següent amb la boca ben petita que potser sí que cal negociar amb els sindicats, o que, en la seva ja habitual reacció de canalla consentida acostumada a guanyar, entre plors, reconeguessin la derrota, però titllessin la jornada d'incívica.

    I no ens ha d'estranyar, perquè és la reacció habitual dels que perden, i el mateix ha fet el RACC.  Els encorbatats amb mil cursos de power point estan massa acostumats a que la vida els somrigui, i a que uns quants els segueixin el joc. No poden entendre que els passi el contrari. No es tracta només que s'adonin que la major part de la plantilla n'està farta, que no els ha rigut les gràcies i que ha fet vaga, no es tracta tampoc que fos una minoria la que simulés que els importava un colló anar a treballar tot balbucejant arguments improvisats sobre el dret al treball, i mirant de reüll al jefecillo de torn (estaven desitjant anar a casa, tots ho sabem...), sinó que a sobre, guanyem!  La seva reacció? La pataleta, d'una banda, i de l'altra, aprofitar per a dividir.

    Abans han preferit pagar el salari de tota la plantilla encara que no hagin treballat (per cert, heu treballat gratis! Ara sabeu de que serveixen els piquets?), el que els permetrà falsejar dades i intentar (només intentar) ser els bons de la peli, abans dir que els piquets han estat ultra-violents insurreccionalistes, membres d'una banda armada, yihadistes, anti-sionistes, membres d'una cèl·lula pertranyent a l'eix del mal del nou grup autodenominat alca-eta, que reconèixer la derrota de la vaga. Per si a algú li queda algun dubte: No ens preocupen el més mínim les rebequeries de la patronal. Al contrari. Són un bon símptoma. Ens reafirma que la vaga ha estat un èxit i que hem fet el que calia fer. És normal que la patronal tiri per aquí, en un intent desesperat de radicalitzar (encara més) a alguns "companys", enfrontant-los per la via judicial contra la CNT.

     En aquest sentit, som conscients que la patronal vol simular que la seva és una única veu a dins l'empresa i que fins i tot els treballadors la comparteixen, però que no s'enganyin, segueixen sent minoria, per molt que alguns companys els riguin les gràcies. Deu ser, d'una banda, que tenen probes de la nostra radicalitat. En tot cas, nosaltres sí que en tenim de probes, i si a algú no li ha passat pel cap, també tenim advocats, i no dubtarem en defensar-nos si s'obre la veda. D'altra banda, no creiem que sigui del tot negatiu que aquests suposats companys ens denunciïn i quedin retractats, així no només la CNT, sinó també la majoria de companys, que SÍ que han secundat la vaga, i gràcies als quals la CEOE s'està plantejant reobrir les negociacions amb els sindicats (bona feina, companys/es!!), sàpiguen que mentre els uns arrisquen pel bé de tots exercint el seu dret a vaga, els ultres tenen la poca vergonya de mirar-se la butxaca (és l'únic que els importa, que ningú s'enganyi) i treballar el dia de vaga general, enfrontant-se als piquets costi el que costi, i balbucejant improvisats arguments sobre el seu dret al treball i a les llibertats individuals. Per cert, és curiós veure aquests "companys" parlant de drets... Passa en comptades ocasions, i el dia de la vaga n'és un d'ells... En tot cas, si volen quedar retractats, no serem nosaltres qui els hi ho impedeixi.

    El que ja ens preocupa més és l'actitud de determinats sindicats que formen part del Comitè d'Empresa, que no només no van moure un sol dit per a que la vaga tirés endavant (no van fer piquets ni informatius,  ni de cap tipus a l'empresa on tenen secció sindical) però que s'han afanyat a sumar-se al carro de l'empresari... Lamentable. Aquestes seccions sindicals han oblidat que la seva funció és la de defensar els interessos dels treballadors, i no els de la patronal! Els drets no s'han aconseguit defensant el dret de treballar un dia de vaga, sinó defensant el dret a exercir-la... Amb quina legitimitat un sindicat es posiciona sobre l'actitud d'uns piquets en els que haurien d'haver participat? Mentre ells eren a casa (o a la feina?!), la CNT mirava que la vaga tingués sentit. Ja ho saben això les seves pròpies centrals sindicals? Ho saben les seves seccions sindicals que en altres empreses sí que feien piquets i vetllaven per la vaga?

    Per últim, volíem destacar que mentre nosaltres discutim sobre com hauria de ser un piquet, sobre si uns o altres són violents, mentre els sindicats venuts fan “condemnes enèrgiques”, la patronal del RACC ja ha fet modificacions de jornada aplicant la reforma. Mentre nosaltres discutim sobre el sexe dels àngels, ens apliquen una reforma laboral que destrueix sense precedents els drets més bàsics dels treballadors. Creix l'atur. Augmenten els desnonaments. Creix la taxa de suïcidis. El país s'ensorra. Això és violència.

Secció Sindical CNT-AIT Acaservi.

divendres, 6 d’abril de 2012

CNT VALORA POSITIVAMENT LA REUNIÓ AMB SOCIS DEL RACC

El passat dimecres 28 de març, representants de la Secció Sindical de CNT de la Central d'Alarmes del RACC i socis del Club van mantenir una reunió en què es va informar detalladament de les denúncies que s'havien fet a les seus del RACC i en les xarxes socials .
.Malgrat les diferències de criteri i enfocament entre el Sindicat i els socis presents, dues qüestions van resultar d'interès per als associats, la situació de l'atenció mèdica, on treballadors de la Central d'Alarma realitzen funcions d'atenció d'emergència sense formació, i la aplicació de la Reforma Laboral en els departaments del RACC el que ocasionarà més precarietat, empitjorament del Servei i derivació de càrrega de treball cap a subcontractes externes amb condicions pèssimes de treball i qualitat de recursos.
CNT espera que les relacions iniciades puguin prosperar en col·laboracions futures, i agraeix l'actitud de les persones interessades en les problemàtiques dels treballadors del Club.

dimarts, 3 d’abril de 2012

Comunicado de CNT ante las acusaciones de Racc

Imagen de PaintbrushComo todos sabéis este jueves 29 de marzo estaba convocada Huelga General contra la Reforma Laboral, por la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), CGT y los sindicatos UGT y CCOO.
Bajo ese contexto de Huelga General, el Sindicato del que forma parte esta Sección Sindical se concentró ante las puertas del edificio del RACC durante el inicio de la jornada laboral para asegurar el mayor seguimiento posible de dicha convocatoria mediante una intensa labor de diversos piquetes informativos.
Ante las acusaciones vertidas por parte, tanto de los responsables del Racc, como de diversos trabajadores y organizaciones sindicales, queremos dejar claro lo siguiente::
  • Es rotundamente falso, que se produjeran agresiones o insultos de ningún tipo hacia ninguna de las personas (para algunos “colaboradores”) que intentaron entrar al edificio por parte de  ningún miembro de esta Sección Sindical ni de nuestro sindicato CNT.
  • Queremos dejar constancia que los miembros de este sindicato recibieron numerosos insultos, amenazas  y alguna agresión física debidamente constatadas y que de ser necesario se harán públicas.
  • Animamos a cualquier persona a denunciar donde estime oportuno cualquier supuesta agresión recibida, presentando como es evidente, las pruebas correspondientes que las acrediten.
Sobre este punto, exigimos  cesen las acusaciones que en los últimos días se han venido vertiendo sobre esta Sección Sindical y nuestro sindicato CNT desde diversas organizaciones sindicales y algunos trabajadores, en las que se afirman tales agresiones sin aportar  prueba alguna.
    • Denunciamos  las intenciones de la dirección del RACC de crear alarma entre los trabajadores de manera injustificada para enfrentarnos entre nosotros en un momento en que diferentes departamentos del Club se disponen a aplicar la Reforma Laboral. .
Así mismo lamentamos la actitud de aquellos que habiendo convocado a la Huelga a todos los trabajadores, acuden después a sus puestos de trabajo y además atacan a quienes sí hicimos huelga y plantamos cara a la Reforma Laboral y su nefasta aplicación en el Club. Creemos que es una actitud infantil e irresponsable en tiempos en los que justamente lo que debemos demostrar los sindicatos es madurez, responsabilidad y contundencia para no perder ni un derecho más.

Continuaremos, le pese a quien le pese, luchando contra los despidos, la subcontratación y el empeoramiento de nuestras condiciones laborales, dentro y fuera del RACC. Es hora de que todos demos un paso adelante, nos quitemos la mochila del miedo que llevamos a cuestas desde hace ya demasiado tiempo y luchemos por lo que es nuestro en lugar de esperar a que otros lo hagan por nosotros.

Los derechos NO se negocian. Se defienden y se conquistan.
 
Salut.

diumenge, 1 d’abril de 2012

CNT SE REUNIRÁ CON LOS SOCIOS DEL RACC.

Tras una campaña informativa en sedes del RACC y en las redes sociales, varios socios del RACC se han puesto en contacto con el Sindicato CNT, que viene denunciando el reciente anuncio del departamento de Central de Alarmas de aplicar la Reforma Laboral del Gobierno del PP.
Tras una campaña informativa en sedes del RACC y en las redes sociales, varios socios del RACC se han puesto en contacto con el Sindicato CNT, que viene denunciando el reciente anuncio del departamento de Central de Alarmas de aplicar la Reforma Laboral del Gobierno del PP.
Para la CNT de Barcelona la aplicación de la reforma laboral en forma de modificaciones de turno y horario está encaminada a una erosión planificada del servicio propio de atención del RACC, para poder justificar ante sus socios la subcontratación del servicio en una empresa del telemárketing. Una erosión del servicio que a juicio del sindicato conlleva una peor atención, peores condiciones para los trabajadores y caos organizativo como el que conlleva que personas sin formación médica atiendan llamadas de emergencia sanitaria, hecho que ha provocado su denuncia ante Inspección de Trabajo y malestar entre algunos socios que ya han comunicado al RACC su preocupación.

Así mismo el sindicato ha percibido entre un colectivo de socios preocupación de que un Club centenario que se ha caracterizado por la calidad del servicio, responda aplicando una Reforma Laboral ampliamente contestada socialmente.
Para tratar estos temas, el sindicato y miembros del club RACC mantendrán una reunión en los locales sindicales de Barcelona, a cuya cita están invitados diversos medios de comunicación

divendres, 23 de març de 2012

Injúries al Rey?

Es jutjen les idees, es jutja la música, es jutja la veritat:




La nostra solidaritat i recolzament als 3 encausats per "injúries" al reyetó.

SaluT!

dimarts, 20 de març de 2012

El Racc Estrena la Reforma Laboral

  Al todopoderoso RACC le ha faltado tiempo echar mano de la Deforma Laboral impuesta por el 
Gobierno del PP.

Aprovechando la coyuntura, Acaservi, la empresa del grupo encargada de la asistencia en carretera, ha anunciado hace unos días que va aplicar un plan de "flexibilización horaria" a los trabajadores para poder dar un mejor servicio a los socios del club.
Por flexibilización horaria ellos entienden lo siguiente: Eliminación de los ciclos de trabajo que los trabajadores llevamos realizando en algunos casos más de 10 años, nueva distribución irregular de la jornada laboral (trabajar hasta 12 horas diarias en época estival y 5o 6 el resto del año), turnos partidos esperpénticos, eliminación de la mayoría de horas nocturnas y de fin de semana...
En resumen: todo un ataque a nuestros derechos, a nuestra vida laboral y personal (que hay que recordarles que también tenemos) y a nuestro bolsillo.

Los dirigentes de Acaservi ya intentaron colarle al comité de turno esta misma propuesta hace un par de años bajo la amenaza expresa de que si no se aceptaba se "verían obligados" a contratar a una empresa externa para poder obtener la flexibilidad que necesitaban....y lo hicieron. La empresa de telemárketing KONECTA es desde ese momento el Front line preferencial al cual se deriva cada día más volumen de llamadas y de tareas, pero parece ser que para Acaservi no es suficiente...
Quizás si hace apenas un mes no hubieran guillotinado a 7 trabajadores bajo el manto de un mal llamado Plan Social con la excusa de que había un excedente de personal los socios del RACC "viajarían tranquilos" como ellos aseguran que es su objetivo.

Quizás si los trabajadores de Acaservi no tuvieran que dedicar parte de su jornada laboral a realizar tareas pertenecientes a otras empresas, como por ejemplo atender llamadas de emergencias médicas sin formación sanitaria alguna (hecho ya denunciado por esta Sección Sindical en Inspección de trabajo)se podría hacer frente a cualquier punta de trabajo extraordinaria sin problemas.
Acaservi ha tenido el detalle esta vez de invitar a participar de esta nueva "cruzada" al recién constituido tripartito que forma el Comité para que le dé el visto bueno a tan maquiavélica idea, sentándolos para negociar el impacto de la misma (o mejor dicho para ver si pueden "rascar" más del 5 % de modificación horaria permitida tras la reforma....)

Esta Sección Sindical quiere mediante este comunicado pedir al Comité de Empresa y a las organizaciones sindicales que lo forman CGT, UGT e Intersindical, a que ante este proceso hagan uso de la representatividad que se les otorgó desde la defensa en todo momento de los derechos de la plantilla y no desde la comprensión a las pretensiones de la empresa. Que hagan de las asambleas de trabajadores el máximo órgano de decisión de cualquier tema que nos afecte a los trabajadores/as y que promuevan más que nunca la unión entre  la plantilla, porque esa será la única forma de que consigamos tener también la fuerza.

Estamos ante nuevo intento por parte del RACC y su entresijo de empresas de precarizar, más si cabe, a los trabajadores que tiene en plantilla y , si cuela y nadie pone reparos, de paso aniquilarlas para dar paso al avance de las subcontratas. CNT no lo va a permitir. Tendrán la ley de su parte, nosotros si queremos tendremos la fuerza para impedirlo. Y lo impediremos.

LOS DERECHOS NO SE NEGOCIAN. SE DEFIENDEN Y SE CONQUISTAN.

SECCIÓN SINDICAL CNT-AIT ACASERVI.

diumenge, 11 de març de 2012

Dia de la Treballadora

Imagen (Metarchivo) Avui vuit de març CNT Barcelona denuncia l’ús institucional d´ aquesta data.
El pas del temps ens ha fet oblidar els orígens de moltes coses, que hem de recordar posant-li dates commemoratives i fent-nos poques preguntes al respecte.
Haver perdut la perspectiva històrica de dates com la d’avui, fa molt més fàcil manipular l´ història i tenir a punt una resposta ambigua i imprecisa, quant no inventada, per si algú preguntés.
El 23 de febrer del 1917, obreres de la ciutat de Petrogrado, a llavors imperi rus, es van declarar en vaga. Aquesta vaga, duta a terme sense el vistiplau d´ autoritats, va ser considerada com l´ inici de la Revolució Russa. En traslladar la data del calendari rus al calendari gregorià, resultava el 8 de març. El vuit de març va ser declarat anys més tard, com el Dia Internacional de les Obreres. És a dir, dones treballadores, però també i sobretot, dones revolucionaries i reivindicatives dels drets que el treball comporta.

Imagen (Metarchivo) Avui dia les coses han canviat força: el vuit de març és anomenat per la UNESCO com Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional, encara que a nosaltres ens arriba una versió reduïda molt més manejable i mal·leable: simplement Dia de la Dona. En el camí s´ ha perdut la condició de treballadora i molt més la de revolucionària.
El model de treballadora que ens posen al davant és variat perquè a dins hi puguem entrar totes a poc que ens ho proposem: el ventall va de la dona que ha de aixecar-se ben d´ hora per netejar despatxos, a aquelles altres dones que ara potser ocupen aquests despatxos. Dones-model amb  jaqueta de tall masculí  i molta mà dreta que a partir d´ avui exerciran un càrrec de responsabilitat abans reservat als homes. Però totes tenen més en comú del que pensen: Han renunciat a la seva condició femenina per ser on són. Potser tenen independència econòmica de les seves parelles. No els hi cal, ara que depenen de la feina com ells. Hauran de respondre adequadament a si pensen o no tenir fills quan s´ ho preguntin a la entrevista de feina i hauran de prendre pastilles perquè el dolor menstrual no els impedeixi rendir a la feina.
L´ alliberament de la dona no arribarà si anem al darrera d´ un model masculí com aquest. Hem de recuperar l´ esperit revolucionari d´ aquesta data i aquesta lluita no és cosa només d´ un dia. No podem deixar aquest esperit en mans de polítics i empresaris perquè el reduiran a una data en el calendari.
Declarem el vuit de març com el dia de la treballadora; i per treballadora entenem també, revolucionaria.

Sense nosaltres no hi ha lluita!

Imagen (Metarchivo)



Imagen de Paintbrush

dijous, 8 de març de 2012

Dia de la Dona treballadora

Avui es celebra el dia de la dona treballadora, una data instaurada arran dels fets de Nova York, la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.


Una lluita llarga i dura, que s'ha dut a terme malgrat les múltiples guerres que han assolat el segle XX (moments gens favorables a protestes fora de la òptica de guerra), fins i tot en algun d'aquests moments difícils el moviment va ser molt actiu, per exemple en la revolució de l'any 36, que va esclafar la revolta feixista en alguns indrets de la Península Ibèrica. Especialment a les terres de Terol, Catalunya i País Valencià, es van dur a la pràctica les idees anarquistes i entre elles la no discriminació de la dona, el dret a treballar, estudiar i desenvolpar-se lliurament com a persona sense estar subjecta a cap imposició social de caire patriarcal.
Va ser una batalla guanyada, que llastimosament va acabar amb el malson de la guerra perduda, l'exili, presó, execucions, etc..., però va obrir camí per futures generacions de dones, que van prendre el relleu (moltes vegades sense saber-ho) d'aquelles milicianes que creien en un món millor.


Cal tenir memòria, s'ha de saber que les lluites guanyades tan en l'entorn dels drets de les dones, com en altres aspectes socials han costat molt, i que mantenir-ho (i millorar-ho si es possible) es deure nostre, perquè sempre es més fàcil destruir que crear, i els destructors de la raó són qui ostenten el poder , ara i abans...



Temps enrere...


Un fred dia de l'any 39, el meu avi, de la mà de la seva germana gran, creuaven la frontera camí de l'exili, els esperava el indigne camp de refugiats d'Argelers, desprès d'un dur trajecte des de les terres de Terol...


Van fer aquest penós viatge perquè la germana del meu avi participà activament com a miliciana, sent partícip de la col·lectivització del poble (igual que l'avi, quasi un nen) ella tenia 16 anys, el meu avi 12 (l'any 36) i gràcies a la escolarització republicana van poder accedir a una educació que fins llavors estava vetada a la gent treballadora, hi ha les dones especialment.
Va poder pensar i actuar en llibertat i això li va valdre crear-se enemics (terratinents, església i militars) que no li van perdonar, ni a ella, ni a la seva família, la seva "actitud"...




Les seves idees van impregnar la ment del seu germanet (el meu futur avi), que quan es feu gran va seguir el camí deixat per la seva germana, i anys desprès em cantava cançons llibertàries d'aquella època i m'explicava històries de la guerra..., potser per això penso el que penso...


En definitiva, gràcies a una dona, treballadora i llibertària.


Aka

dissabte, 18 de febrer de 2012

Reforma Laboral, consum i altres coses del capitalisme

La Reforma Laboral aprovada per l'actual govern del PP (amb el beneplàcit de PSOE i CIU) segueix en la linia marcada pels poders fàctics, causants de la crisis (Mercats, borsa, grans multinacionals, bancs, polítics neoliberals) tots ells representants del càncer que s'escampa per aquest món nostre, i que només té un nom, capitalisme.
Són ells els causants i són ells (curiosament) els qui ens volen treure de l'actual situació, com ho volen fer? Doncs com sempre, afeblint més al feble, enderrocant totes les avantatges socials, que tan i tan varen costar als nostres rebesavis,avis i pares...(sang, suor, llàgrimes, presons, exilis...)
Ho volen fer, principalment, fent creure a la massa que la culpa de la crisis la tenen els treballadors (tenen masses drets i cobren massa) i la té el sistema públic de la índole que sigui (hospitals, escoles, guarderies...).

Ells malgrat ser els causants ( i alguns ho admeten amb la boca petita), no es senten responsables, perquè la gent vol consumir i ells ho faciliten, es el seu negoci, volen que la gent consumeixi a tot drap, encara que no sigui sostenible, ni per les pròpies persones ni per el món on vivim...
Esgrimeixen la idea que s'ha de créixer a qualsevol preu, Créixer CRÉIXER i CRÉIXER......, per activar el consum...., això es el propòsit del capitalisme, no es busca el benestar de la humanitat, es busca el creixement econòmic il·limitat d'una minoria, i això és fa controlant la majoria amb les eines del consum sense sentit, atiat (molt eficaçment) per la simpàtica publicitat.

Només una reflexió homes i dones de bé, es crearà una bombolla tal, que ens explotarà a la cara quan menys ens ho pensem, i no només a nivell econòmic, sinó també medioambiental, i aquesta serà la pitjor part, perquè de planeta només en tenim un...

Temps al temps...

La reforma laboral imposada pel govern del PP i aclamada des de la elit capitalista mundial es:

·Abaratiment del acomiadament, Acomiadament de 20 dies per any treballat per motius econòmics, sous més baixos, convenis col·lectius sense poder real, Ere exprés i unilateral, acomiadaments per absentisme justificat, més responsabilitat però el mateix sou, més contractes a temps parcial amb salaris baixos, menys especialització...etc...
Això ens deixa als treballadors casi a nivells decimonónics, hem retrocedit 150 anys senyors, només en un "click" s'han carregat segles de lluita, trist oi? Si no lluitem ara pels nostres drets, quan es lluitarà?  

Sabeu què? tot el poder el té l'empresari, amo i senyor del treball i el diner..., doncs que se'ls quedin!!! deixem de consumir sense sentit, veureu que no fan falta tantes coses materials per viure, i sereu més feliços amb menys, llavors no sereu presoners del diner, per tant no sereu presoners del treball i podreu veure com es caguen de por els de dalt, perquè no els necessitarem.
Una cançoneta de regal:


Aka, membre de la secció sindical de la CNT a Acaservi
SaluT!!!

dimecres, 8 de febrer de 2012

Comunicat Secció Sindical CNT als treballadors de la Central d'Alarmes

I els companys despatxats, i/o convidats a marxar de l'empresa? Parlem-ne una miqueta no?
El termini donat per la empresa s'ha acabat i ja som 7 companys menys a la Central d'Alarmes, per sort aquesta vegada els damnificats ho han decidit ells mateixos, han utilitzat la seva llibertat personal hi han valorat presentar-se voluntaris (Aprofitem per desitjar-los molta sort en tot allò que vulguin fer).

Però no ens enganyem, després de la calma vindrà la tempesta i l'empresa seguirà amb la seva política per acabar amb la Central D'Alarmes tal i com la coneixem avui.

Quan serà el pròxim sorteig?, quina forma prendrà? la d'acomiadament "in situ" o la de "Plan Social"? Quines raons adduirà l'empresa per fer-ho? I el més important, si no hi ha voluntaris...què? Ens quedarem callats esperant que la nostra papereta no surti premiada?...

Comença a ser una qüestió de dignitat personal i col·lectiva fer front a aquesta situació, lluitar pels nostres drets com a treballadors de la Central a de passar de ser un afer conduit pel comitè de torn, a ser un treball de cadascú de nosaltres, qui som els que al final pringuem, com sempre.

Són necessàries més assemblees on tots els treballadors participin i decideixin, i menys desunió entre sindicats, on la inoperància en front dels problemes sigui el pa de cada dia.

Accions en defensa de  les treballadores i treballadors 

La secció sindical de la cnt ja està demostrant que hi ha un altre camí, denunciant davant Inspecció de Treball la flagrant situació donada per l'assoliment de trucades del servei mèdic per part d'operadors de la Central d'Alarmes (Ni és la nostra feina, ni ens paguen per ella ni som formats adequadament...).
Utilitzen la por de les treballadores i treballadors de la Central a ser despatxats per "enchufar" sense miraments tot tipus de feines d'altres departaments, un fet molt i molt lleig, per dir-ho suaument.

Potser si ens preguntessin o ens informessin abans, adduint raons de pes, ho podríem valorar diferent, però la política de la empresa de fets consumats no deixa alternativa.

Cal recordar-los que som persones lliures que desenvolupem un treball i unes funcions per les quals l'empresa paga un salari, no som uns esclaus que se'ls pugui manar qualsevol funció que no entri dins el seu contracte, d'un dia per l'altre i sense explicacions, es comença així i tots sabem com s'acaba, només cal mirar la història...

Eleccions Sindicals


Nosaltres no ens presentem a les properes eleccions sindicals, no creiem en aquest sistema d'elecció de representants, entenem que tot els treballadors han de tenir veu i vot en tot moment, els treballadors s'han de representar ells mateixos i no delegar.
Tanmateix volem entendre que els representants escollits voldran plantar cara a la situació desfermada a la central aquests últims mesos (i anys), com pertoca a un sindicat que sigui digne d'aquest nom, si és així podran comptar amb nosaltres.  
A nosaltres no ens fan falta hores sindicals per treballar pels interessos de tots els treballadors de la Central. 
La secció sindical de cnt ja està treballant dia a dia per defensar els interessos dels treballadors de la Central, tots els nostres esforços estan centrats en això, i no en campanyes electorals.

El que de veritat importa som tots els treballadors de la Central!!!

Si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu 

SaluT!
Secció Sindical CNT-AIT Acaservi 


dijous, 26 de gener de 2012

S'ens pixen a la cara i ens diuen que plou...

L'ofensiva contra els drets dels treballadors i treballadores de la Central d'Alarmes continua a marxes forçades, apart d'estar pendents de la resolució de l'anomenat "Plan Social" on 7 companys seran despatxats de manera premeditada i improcedent a finals d'aquest mes de Gener, ara la moda es que els treballadors facin feines que en el seu contracte no hi són estipulades, com ara agafar i gestionar trucades del departament mèdic (es una altre empresa del racc, on els seus treballadors tenen un conveni diferent i superior en prestacions als de la Central d'alarmes), ajudar en el departament de sinistres (també es una altre empresa) o bé servir de plataforma per l'atenció al client de la marca TATA (el contracte dels treballadors de la central d'alarmes posa explícitament que es duren les tasques d'assistència en carretera, no d'atenció al client, sigui de Racc o de qualsevol client...)

I tot això la empresa ho fa unilateralment, sense preguntar, aixafant els drets dels treballadors, adjudicant feines que no els pertoquen hi ha sobre pagant menys per aquestes feines que en el departament d'origen (mèdic per exemple), es inaudit.

Potser si la empresa preguntés als treballadors, si els pagués com correspon per aquestes feines, potser així no es veuria com un atac, potser cal recordar que som persones lliures, no som esclaus senyors directius de la Central d'Alarmes.

I tot això en el procés de "Plan Social" en la que la Central d'Alarmes viu angoixada, per la manca d'informació, només se sap una data límit, 31 de Gener, però no qui, i així portem mesos, quina manca d'humanitat tenir la gent angoixada que treballa dia a dia i que aixeca la Central amb el seu esforç, quina manca d'humanitat senyors, i això ho aprofiten per posar feines extres als treballadors, jugant amb la por de perdre el treball.

Som persones, no esclaus...
Preguntin, negociïn, escoltin..., abans d'actuar unilateralment.
Gràcies

Secció Sindical CNT-AIT Acaservi.

dimarts, 17 de gener de 2012

El Racc subcontrata (y gratis) la salud de sus socios

El Racc parece haberle pillado gustillo a esto de subcontratar actividades con mano de obra barata, tanto que ahora ha ideado la fórmula de hacerlo totalmente gratis.
Cómo?No tiene desperdicio.
A nuestros dirigentes se les ha ocurrido la genial idea de que el personal de Acaservi ( empresa del grupo que se dedica a la Asistencia en carretera) se pongan a atender las llamadas de emergencia del Servicio Médico del Racc. Tal como suena.
Esto se traduce en que cuando uno de nuestros socios llame al servicio médico quien le va a atender realmente( a no ser que sea un caso de extrema delicadeza, lo cual es de agradecer) es un oficial administrativo, con un contrato de oficinas y despachos y conocimientos nulos sobre medicina i/o emergencias.

Se merecen eso nuestros socios?


Como es lógico,los compañeros del servicio médico están adheridos al convenio de emergencias médicas y cobran infinitamente más que el personal administrativo de la Central de alarmas. Cabe remarcar de todas formas, que "los nuevos fichajes" del servicio médico van a seguir cobrando exactamente lo mismo por hacer esta tarea totalmente ajena a la que consta en su contrato y que además conlleva una enorme responsabilidad y una capacitación profesional.

Llegados a este punto nos hacemos varias preguntas. ¿ Los socios están informados de esto?
¿hasta qué punto es ético i/o legal obligar a que un trabajador atienda llamadas de emergencias médicas sin haber estado contratado para ello? ni tener conocimientos al respecto ¿ Cuál será la siguiente actividad que subcontratarán?


Desde esta sección sindical denunciamos estas prácticas abusivas con los compañeros de la Central de Alarmas (Asistencia en carretera), ejerciendo funciones que no les corresponden por contrato y denunciamos el engaño que los socios están sufriendo cada vez que llaman al denominado "servicio médico"...


Secció Sindical CNT-AIT Acaservi.

dimarts, 10 de gener de 2012

La Professionalitat i el bon fer amb el soci en perill

Tornem a denunciar la total falta d'escrúpols que aquesta empresa (abans denominat "club") fa gala  envers els seus treballadors (que no col·laboradors, com s'ha posat de moda últimament en la parla empresarial...) i amb els seus socis que són qui (pagant la quota anual) sostenen en definitiva el Racc i tota la seva maquinària de negoci.

En l'actual situació de crisis, la precarietat laboral i social van de la mà, aquest sindicat entén que una empresa que sempre ha presumit de cuidar i mimar els seus socis en qualsevol problemàtica, ara quan realment s'ha de demostrar aquesta bona praxis seguint oferint qualitat de servei malgrat les circumstàncies, es faci tot el contrari, subcontractant empreses per fer la feina que fins ara feien amb total professionalitat i rigor els propis treballadors de Racc (segons les últimes estadístiques un 99,8% de satisfacció en les enquestes realitzades pel propi Racc als socis)

Aquesta política ja està restant qualitat de servei a tots els socis i sòcies que per qualsevol circumstància demanen el servei per el qual estan pagant, tant en l'atenció telefònica com en la retallada d'unitats al carrer per solucionar els problemes de manera ràpida i satisfactòria.


Aquest fet diferencial de bon tracte i atenció personal té els dies comptats si es segueix en aquesta linia...

També sorprenen les aventures empresarials desenvolupades per l'actual junta que porten a un fracàs econòmic en tota regla (fallida del circuit de Catalunya, per exemple), potser si es fos més acurat en aquestes polítiques de macro economia, no es restaria qualitat de servei als socis (en el Racc actual el soci és el més important?), i no faria falta fer eres encoberts (d'Octubre a Gener 17 treballadors i treballadores al carrer de manera improcedent, només comptant la Central d'Alarmes)

En moments de crisis es demostra la qualitat d'una empresa, cuidant els seus clients i treballadors.

Així es paga la professionalitat i el bon fer amb el soci? 17 al carrer, i quants més...?

Secció Sindical CNT-AIT Acaservi.

dimarts, 3 de gener de 2012

El RACC exige corbata y zapatos a sus empleados de cara al público

La dirección del club de automovilistas reclama a sus trabajadores que eviten vestimentas informales.

El Real Automóvil Club de de Catalunya (RACC) ha exigido a los trabajadores de su red de oficinas (Empresa
 que vistan de acuerdo con unas pautas concretas: corbata para los hombres y zapatos para las mujeres. Prohibida la ropa tejana y el vestir informal. Esta exigencia verbal ha provocado el malestar de este colectivo que ha decidido incluir este punto en su plataforma reivindicativa, lo que implica que si antes no se llega a un acuerdo será una causa de la primera huelga que afecte a  las dependencias de la entidad automovilística.

Consultada la dirección del RACC, no ha querido hacer declaraciones sobre este aspecto concreto de su política de recursos humanos.

Los representantes sindicales de RACC .SA explican: : "Todo va sumando y después de la reconversión silenciosa a la que se sometió a la empresa, ahora las últimas exigencias han desbordado el vaso de la paciencia”.

Acompañamiento


Desde los ámbitos laborales se explica: “No es sólo la corbata, es su acompañamiento”. Es decir que la corbata lleva aparejada muchas veces una camisa a juego e incluso una americana de conjunto "Con lo que cobramos nos resulta inaceptable”, afirman. En este sentido, aseguran que en una mediación ante el Tribunal Laboral de Catalunya se pidió, sin resultado, que la empresa aportase los uniformes. Sin acuerdo.

Más tarde, y fuera del acto formal, la empresa ofreció regalar una corbata a cada varón si se aceptaba la norma, sin que se lograse avanzar en este camino.

A pesar de lo vistodo del tema indumentario, los empleados del RACC tienen un motivo de enfrentamiento más importante: los horarios. Desde 2007, la empresa aplicó uno que permitía salir a las seis de la tarde. Este horario fue ratificado el pasado enero, pero posteriormente la empresa comunicó que la jornada se debía alargar hasta por lo menos las siete. La disconformidad con este cambio ha causado la convocatoria de huelga. Pero, en el fondo este es un elemento clave. “Tenemos claro que el sueldo es el que es, pero si además ahora nos alargan la jornada de forma que no podemos conciliar con la vida familiar, las cosas se desequilibran”, afirman.
http://www.economiadigital.es/es/notices/
A la Sección Sindical de CNT-AIT Acaservi lamenta profundamente que el Club al que pertenecemos sienta más preocupación por la vestimenta de sus empleados que por las condiciones de trabajo de los mismo, algo que podemos extrapolar(y de lo cual damos fé en Acaservi) a todas las empresas del Grupo.

Secció Sindical CNT-AIT Acaservi.