dijous, 19 de desembre del 2013

NADAL AL RACC? RES A CELEBRAR.

L' ostentació de la vergonya.

Vam començar l'any amb un ERO que, en els seus inicis, pretenia carregar-se 194 persones i que ,pel camí, va deixar finalment a 150 treballadors i treballadores al carrer i a gairebé un centenar amb una important reducció de salari . Motiu ? No hi havia diners per a tothom.
Vam continuar amb un augment progressiu cada vegada més important de la subcontractació de mà d'obra molt més econòmica( Konecta i companyia ) perquè els treballadors i treballadores de casa sortim, com diuen els nostres Gerents "massa cars" . Motiu ? No hi ha diners .
Encara tenim els cossos calents dels nostres companys de RACC Travel . 150 treballadors i treballadores més al carrer després de patir el 2n ERO de l'any  que va acabar amb el 99 % de la plantilla d'aquesta empresa . Motiu ? No hi ha diners .
Després va venir  "l'excedent " de personal a la Central d'Alarmes que va haver d'emigrar cap a altres empreses del Grup RACC . Motiu ? No hi ha diners.
I ara... Ara,acabem l'any amb una majestuosa festa llogant en exclusiva un dels locals més de moda del Port Olímpic ( la discoteca Catwalk ), oferint un sopar tipus " còctel " i copes per tothom !!!. Motiu ? Hi ha diners només per allò que us interessa .
No acabem d' entendre que pretenen celebrar realment els nostres Dirigents amb aquest clar gest de provocació . Cal tenir molt poca vergonya per haver-se desfet de més de 300 treballadors i treballadores en el que portem d'any
al · legant problemes econòmics i ara obrir la cartera i deixar anar els bitllets en una ostentació insultant sense precedents .
El que encara entenem menys és què celebraran exactament els treballadors que assisteixin: Que som menys ? Que treballem més i pitjor ? Que cobrem menys?
No ens entra al cap seure a sopar , o a prendre una copa alegrament amb qui ens explota durant tot l'any , amb qui ens ha baixat el sou , i amb qui ha intentat acomiadar-nos o ens acomiadarà en breu .
Es farà públic el cost de la festa en qüestió ? Si aquesta és la festa preparada per als treballadors  , ens preguntem : quin gran esdeveniment els hi espera  als alts directius ? Al cap i a la fi, ells sí tenen coses a celebrar, el seu objectiu per a aquest any s'ha complert : S'han tret de sobre  a gran part de la plantilla .


Des de la Secció Sindical de la CNT condemnem aquesta ostentació insultant i diem NO, GRÀCIES.
No, a una festa subvencionada amb els diners que aquesta empresa s'ha estalviat acomiadant als nostres companys i NO a una festa pagada amb  les reduccions de salari que molts de nosaltres estem patint .
Va sent hora que aquest club faci ostentació d'algo més que no sigui la seva prepotència, una cosa que sabem que els hi és molt aliè : el respecte . Per una vegada , i encara que només sigui per vergonya , Senyors/es del RACC:  respectin als quals cada dia aixequem aquest club.


                            Amb vostès no tenim RES A CELEBRAR.



                                                                             Secció Sindical CNT-A.I.T RACC.

                                                                                seccio.racc@barcelona.cnt.es
                                                                                 www.socisracc.blogspot.com
 

dimecres, 4 de setembre del 2013

EL RACC VUELVE A LAS ANDADAS

Nueva embestida del Grupo RACC a su plantilla.


Aún tenemos todos el cuerpo caliente tras el paso del esperpéntico ERE que se llevó por delante a más de 150 compañeros y compañeras de todo el Grupo RACC el pasado mes de febrero y ahora, más de medio año después tenemos la confirmación de que esta empresa tiene muy poca vergüenza y menos aún palabra.

Primero ha sido el demoledor ERE en RACC Travel con casi el 90 % de los trabajadores y trabajadoras a la calle. Una de las innumerables chapuzas y descalabros de la junta directiva de este modelico Club de Socios que puede permitirse crear negocios ruinosos porque lo que está en juego nunca es ni sus puestos de trabajo, ni su futuro, ni mucho menos su dinero.

Para cuándo un ERE en la Junta Directiva? Si estos personajes en lugar hacer rodar cabezas dejaran sus coches oficiales, sus primas, sus sueldos astrónómicos otro gallo cantaría. Si la responsabilidad de los ruinosos negocios que llevan a cabo cayeran realmente sobre sus cabezas y no sobre las nuestras que somos los que día a día levantamos el Club la historia sería muy distinta....

Ahora, tras la bajada de pantalones que la plantilla de Acaservi realizó para evitar el ERE con una bajada del 5 % del salario bruto anual, nuestro Gerente prepara el terreno para lo que seguramente nos esperará en los próximos meses.

En Febrero sobraban 13 personas....En Agosto se cogen refuerzos para el verano.....En qué quedamos? Somos demasiados? Demasiado pocos?.

Hemos pasado un verano infernal en el que a pesar de la "inestimable" ayuda de una subcontrata que se lleva al mes más dinero de lo que Acaservi paga a su plantilla propia, los números ni han salido ni saldrán sencillamente porque a nuestro Gerente no le interesa.

Realmente es tan ingenio como para creer que habiendo mandado al paro a más de la mitad de la plantilla se puede asumir el mismo volumen de trabajo??

Creemos no equivocarnos cuando afirmamos que tango la Gerencia, como la Dirección de Acaservi y el Grupo RACC buscan única y exclusivamente matar agónicamente a lo poco que queda de plantilla  para dar el salto definitivo a la externalización del servicio, que siempre ha sido su objetivo prioritario.

Para ello intentan que agonicemos con una carga de trabajo inasumible con una plantilla tan escasa, nos desmotivan con continuos ataques como la última amenaza de cambio de turno para 9 personas del turno de mañana a la tarde, nos machacan día si y día también intentando traspasarnos la presión de que si las cosas en la Asistencia en carretera son un caos, si hemos pasado de ser una compañia líder en el sector a ser una simple chapucera del mismo, es por culpa de los trabajadores y nunca de aquellos que han hecho de de un club sin ánimo de lucro su negocio particular.

Ante todo esto, está bien patalear. Sí, también está bien quejarse, aunque sea de vez en cuando. Pero compañeros y compañeras, nada cambiará si nosotros no cambiamos. Y cambiar pasa por decir de una vez :Basta! . Basta de chantajes, basta de presiones, basta de falta de respeto, basta de aguantar y basta de que sean otros los que siempre digan basta.

       

             Desde la CNT lo tenemos muy claro, la lucha es el único camino.
                      

Sección Sindical CNT RACC.

                       


                           

dimecres, 23 de gener del 2013

RACC: NI ERO NI HÒSTIES!

Finalment el RACC s'ha tret la careta. Els dirigents d'aquest "modèlic" club que tant s'enorgulleix de portes cap a fora de considerar que "les persones són el més important" ha demostrat, una vegada més, que no aplica el mateix criteri quan es tracta de la seva plantilla.No ens hauria d'haver agafat per sorpresa, el RACC s'ha declarat des d'un primer moment defensora a ultrança de l'última reforma laboral i no li ha tremolat el pols a aplicar totes les vegades ha volgut despullant -nosa poc a poc de gran part dels nostres drets, de la mateixa manera que no li ha tremolat tampoc el pols per anunciar que vol carregar 194 llocs de treball més. I diem més, perquè aquesta vegada l'ERO és públic però portem diversos anys patint un Ere encobert que en Acaservi ens ha deixat pràcticament sense efectius.Cal tenir molt morro i ser molt cínic per voler "carregar-se" a 194 treballadors / es i ni tan sols al · legar un motiu creïble. Repetim, cal tenir molt morro i ser molt cínic per assegurar que no es pot mantenir als treballadors de la seva pròpia plantilla però si es manté a l'empresa subcontractada a la qual estan derivant tota la nostra activitat. I cal tenir molt morro i ser molt cínic també, per escudar-se en que no s'han tingut els beneficis previstos o que no s'ha guanyat prou per enviar a l'atur 194 persones. I les grans inversions dels últims temps? Per què llavors fa només uns mesos aquest gran i costós projecte anomenat taller racc??

Srs Dirigents del Club Racc, NO entenem pq castiguen a la plantilla per la seva nefasta gestió empresarial. Si no han guanyat prou(340 milions d´euros de benefici no els hi sembla suficient?), doncs ho sentim, nosaltres tampoc cobrem el que voldríem i aquí estem aixecant aquest Club dia a dia.
(Els sona això de "entitat sense ànim de lucre???) Els treballadors d'aquest club no tenim ni pagarem seus deliris de grandesa, la seva nefasta gestió empresarial ni molt menys els seus errors.Estan molt equivocats si pensen que anem a ajupir el cap i resignar-nos un cop més davant el penúltim intent d'aniquilar al poc que queda d'aquesta plantilla.                          Des de la CNT ho tenim molt clar: Ni ERO, ni hòsties.                                      En aquesta empresa NO sobra ningú


 (a la vista de qualsevol està, fins i tot a la de les gràfiques d'activitat del nostre Gerent, que ha de obsevar com cada dia que passa treiem la llengua en el nostre lloc de treball perquè som 4 gats treballant)En aquesta empresa sobren primes als alts directius, sobren cotxes de luxe, sobren malbarataments, sobren incentius absurds, sobren ostentacions, sobren subcontractes, però no sobren treballadors ni treballadores.No ens importa el criteri que pretenguin aplicar per "carregar-se" a gent. La CNT no acceptará cap mesura que suposi un sol acomiadament.Ara més que mai toca donar la cara. Ara més que mai tots i totes hem de reaccionar. El primer és saber que ja no ens servirà això de mirar cap a un altre costat i escudar-nos en la idea que potser no ens toca. Hem d'abandonar la idea que no podem tombar les decisions de l'empresa, podem i hem de almenys intentar-ho.El RACC ha mogut fitxa, ara ens toca moure a nosaltres. Hi ha molts exemples de plantilles que han obligat a empreses a retrocedir en els seus plans de regulació d'ocupació a força de la pressió i la unitat exercida per tots els treballadors. Aquesta és la clau: Pressió pública i unitat de la plantilla.Per això davant la convocatòria de assemblea del comitè d'Acaservi, des de la Secció Sindical de la CNT vol indicar el següent:- Que sol · licitarem que en aquesta assemblea es prenguin actes de tot el que es proposi i es decideixi.- Que proposarem que es prengui l'acord que es constitueixi en aquest mateix moment l'Assemblea de treballadors i treballadores de Acaservi i que des d'aquest moment sigui aquesta assemblea la que prengui absolutament totes les decisions que afectin a aquesta plantilla.Cal lluitar, cal organitzar-se.És la manera que aquesta unió tan necessària es produeixi i tots i cada un de nosaltres / es comenci a decidir sobre el seu futur i lluiti pel que és seu,  nostre, de tots i de totes.

I ja per acabar, Srs Dirigents del Club RACC deixin de burlar-se dels seus treballadors, deixin i deixin de  desposseir-los dels seus drets i comencin a tenir dins de casa la dignitat de la que tant presumeixen fora.                         PERQUÈ ELS NOSTRES DRETS NO ES NEGOCIEN.

                           PERQUÈ AL RACC NO SOBRA NINGÚ.

                             PERQUÈ SI LLUITES POTS PERDRE,
                         PERÒ SI NO LLUITES JA ESTÀS PERDUT.

                                 RACC: NI ERO NI HÒSTIES!


Secció Sindical CNT-AIT RACC.

      


diumenge, 23 de desembre del 2012

ELS COMPANYS I COMPANYES DE LA CTN DE SALAMANCA RESPONEN AMB SOLIDARITAT A L´ONA EXPANSIVA DE POR DEL RACC.


L’ actitut repressiva del Racc rep resposta. Aquest cop han estat els companys i les companyes del SOV de Salamanca, que han dut a terme una concentració davant una autoescola del Racc en aquesta localitat. La protesta ha tingut com a leit motiv l’ actitut exemplaritzant amb que el Racc va acomiadar una treballadora fa unes setmanes

El passat 12 de desembre un grup de militants del SOV de Salamanca es va concentrar davant l’ autoescola Driver, del Grup Racc per segona vegada durant aquest mes de decembre. Es varen repartir octavetes i es va informar de com el Racc aplica la darrera reforma laboral sense miraments de cap mena.

El darrer exemple ho vam patir fa unes setmanes, quan el Racc acomiadaba una treballadora per acumulació de baixes mediques. Baixes que, per la seva propia naturalesa de ser prescipcions facultatives, eren sempre justificades. Aquesta treballadora, a més, començava una reducció de jornada per maternitat el mateix dia que va ser acomiadada.

Aquest acomiadament no només afecta aquesta treballadora: és una ona expansiva de por per a la resta de treballadors i treballadores del Racc i, ben aviat sino ja, de qualsevol altra empresa que no dubti en fer servir la reforma laboral per estalviar-se el que costa que els treballadors siguem éssers humans i patim malalties alguna vegada.

Des d´aquesta Secció Sindical i desde la CNT de Barcelona agraïm el ressò que els companys i companyes de la CNT de Salamanca han donat al conflicte, la seva solidaritat i el seu recolçament amb el conflicte  que mantenim     amb el Racc.  Gràcies companys i companyes per demostrar, una vegada més, que la solidaritat és la nostra gran arma.

                                     SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES.

                                     NO A LA REFORMA LABORAL AL RACC!

                                 CAP ACOMIADAMENT SENSE RESPOSTA!

                       
http://salamanca.cnt.es/2012/12/13/comienzan-las-acciones-contra-racc/
http://salamanca.cnt.es/2012/12/18/nuevas-acciones-contra-racc/


Secció Sindical CNT-AIT Acaservi (Grup RACC)



diumenge, 25 de novembre del 2012

El RACC acomiada treballadors per posar-se malalts.


A L´HORA D´ACOMIADAR, LA BAIXA MÈDICA ÉS PAPER MULLAT PER AL RACC.

Una treballadora del Racc ha estat acomiadada per acumulació d’ absentisme degut a varies baixes mediques. L’ acomiadament coincideix amb el primer dia de la reducció de jornada per maternitat d’ aquesta treballadora.

Un cop més al Racc li ha faltat temps per aplicar la darrera reforma laboral, de la que està treient no poc profit, a costa de despullar els treballadors dels drets més bàsics i fins i tot lògics. Aquesta reforma estableix uns marges d´absentisme, fins i tot amb baixa mèdica, dintre els quals, l’ acomiadament queda justificat.

Es el cas de la treballadora del Racc que ha estat acomiadada alegant absentisme. Efectivament, aquesta treballadora havia passat per varies baixes mediques; es a dir, que aquest absentisme estava plenament justificat. Casualment, el día en que es comunica a la treballadora el seu acomiadament, era també el primer en que començava a fer ús de la redució de jornada per maternitat.

No podem oblidar que estem parlant d’ una baixa laboral per prescripció mèdica; és a dir, un assumpte que atany la nostra salut. Fer servir la por i l’ amenaça per al·lienar els i les treballadores fins el punt que siguin ells mateixos, elles mateixes, les que renunciïn per endavant al dret a la baixa mèdica és una pràctica molt més estesa del que podem pensar. Per adonar-nos només cal polsar els dubtes i la por de qualsevol treballador/a a agafar-se una baixa mèdica.

I tampoc podem oblidar que abans de res, estem parlant d’ humanitat. Però tots sabem que aquest no és un valor que es faci servir a nivells empresarials. Les empreses com el Racc encara no s’ han adonat de que treballen amb éssers humans i que són aquests qui les possen en marxa cada dia.

Pel que fa al Racc, aquesta pràctica amenaça amb estrende’s a altres empreses del Grup, a on ja s’ ha començat a fer correr entre treballadors i treballadores les conseqüències que pot comportar l’ absentisme tot i deguent-se a causes mediques.

Erradicar aquest mal de la nostra realitat laboral qüotidiana pasa només per entendre aquest mecanisme que fa servir els recursos més baixos (i també els més efectius), com ara la por, per fer-nos creure el que ni és, ni pot ser de cap manera. Aconsseguir que un refredat o qualsevol altra dolencia no suposi un acomiadament no és algo que ens hagi caigut del cel: es va lluitar per aconsseguir-ho. I ara, d’ un temps enrere, se’ns està ficant la por al cos per tal de que siguem nosaltres mateixos, la classe treballadora, els que renunciem a aquest dret.

 Seguint aquest joc només estem reproduint la pèrdua d’ humanitat dels mateixos que ens insuflen aquesta praxis de la por: podem arribar a voler conservar la nostra feina encara que sigui pasant per damunt de la nostra propia salut. Igual que es va lluitar per aquest dret, s’ ha de continuar lluitant per mantenir-ho.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES! 
DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL!

Secció Sindical CNT-AIT RACC.