diumenge, 25 de novembre de 2012

El RACC acomiada treballadors per posar-se malalts.


A L´HORA D´ACOMIADAR, LA BAIXA MÈDICA ÉS PAPER MULLAT PER AL RACC.

Una treballadora del Racc ha estat acomiadada per acumulació d’ absentisme degut a varies baixes mediques. L’ acomiadament coincideix amb el primer dia de la reducció de jornada per maternitat d’ aquesta treballadora.

Un cop més al Racc li ha faltat temps per aplicar la darrera reforma laboral, de la que està treient no poc profit, a costa de despullar els treballadors dels drets més bàsics i fins i tot lògics. Aquesta reforma estableix uns marges d´absentisme, fins i tot amb baixa mèdica, dintre els quals, l’ acomiadament queda justificat.

Es el cas de la treballadora del Racc que ha estat acomiadada alegant absentisme. Efectivament, aquesta treballadora havia passat per varies baixes mediques; es a dir, que aquest absentisme estava plenament justificat. Casualment, el día en que es comunica a la treballadora el seu acomiadament, era també el primer en que començava a fer ús de la redució de jornada per maternitat.

No podem oblidar que estem parlant d’ una baixa laboral per prescripció mèdica; és a dir, un assumpte que atany la nostra salut. Fer servir la por i l’ amenaça per al·lienar els i les treballadores fins el punt que siguin ells mateixos, elles mateixes, les que renunciïn per endavant al dret a la baixa mèdica és una pràctica molt més estesa del que podem pensar. Per adonar-nos només cal polsar els dubtes i la por de qualsevol treballador/a a agafar-se una baixa mèdica.

I tampoc podem oblidar que abans de res, estem parlant d’ humanitat. Però tots sabem que aquest no és un valor que es faci servir a nivells empresarials. Les empreses com el Racc encara no s’ han adonat de que treballen amb éssers humans i que són aquests qui les possen en marxa cada dia.

Pel que fa al Racc, aquesta pràctica amenaça amb estrende’s a altres empreses del Grup, a on ja s’ ha començat a fer correr entre treballadors i treballadores les conseqüències que pot comportar l’ absentisme tot i deguent-se a causes mediques.

Erradicar aquest mal de la nostra realitat laboral qüotidiana pasa només per entendre aquest mecanisme que fa servir els recursos més baixos (i també els més efectius), com ara la por, per fer-nos creure el que ni és, ni pot ser de cap manera. Aconsseguir que un refredat o qualsevol altra dolencia no suposi un acomiadament no és algo que ens hagi caigut del cel: es va lluitar per aconsseguir-ho. I ara, d’ un temps enrere, se’ns està ficant la por al cos per tal de que siguem nosaltres mateixos, la classe treballadora, els que renunciem a aquest dret.

 Seguint aquest joc només estem reproduint la pèrdua d’ humanitat dels mateixos que ens insuflen aquesta praxis de la por: podem arribar a voler conservar la nostra feina encara que sigui pasant per damunt de la nostra propia salut. Igual que es va lluitar per aquest dret, s’ ha de continuar lluitant per mantenir-ho.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES! 
DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL!

Secció Sindical CNT-AIT RACC.