divendres, 23 de març de 2012

Injúries al Rey?

Es jutjen les idees, es jutja la música, es jutja la veritat:




La nostra solidaritat i recolzament als 3 encausats per "injúries" al reyetó.

SaluT!

dimarts, 20 de març de 2012

El Racc Estrena la Reforma Laboral

  Al todopoderoso RACC le ha faltado tiempo echar mano de la Deforma Laboral impuesta por el 
Gobierno del PP.

Aprovechando la coyuntura, Acaservi, la empresa del grupo encargada de la asistencia en carretera, ha anunciado hace unos días que va aplicar un plan de "flexibilización horaria" a los trabajadores para poder dar un mejor servicio a los socios del club.
Por flexibilización horaria ellos entienden lo siguiente: Eliminación de los ciclos de trabajo que los trabajadores llevamos realizando en algunos casos más de 10 años, nueva distribución irregular de la jornada laboral (trabajar hasta 12 horas diarias en época estival y 5o 6 el resto del año), turnos partidos esperpénticos, eliminación de la mayoría de horas nocturnas y de fin de semana...
En resumen: todo un ataque a nuestros derechos, a nuestra vida laboral y personal (que hay que recordarles que también tenemos) y a nuestro bolsillo.

Los dirigentes de Acaservi ya intentaron colarle al comité de turno esta misma propuesta hace un par de años bajo la amenaza expresa de que si no se aceptaba se "verían obligados" a contratar a una empresa externa para poder obtener la flexibilidad que necesitaban....y lo hicieron. La empresa de telemárketing KONECTA es desde ese momento el Front line preferencial al cual se deriva cada día más volumen de llamadas y de tareas, pero parece ser que para Acaservi no es suficiente...
Quizás si hace apenas un mes no hubieran guillotinado a 7 trabajadores bajo el manto de un mal llamado Plan Social con la excusa de que había un excedente de personal los socios del RACC "viajarían tranquilos" como ellos aseguran que es su objetivo.

Quizás si los trabajadores de Acaservi no tuvieran que dedicar parte de su jornada laboral a realizar tareas pertenecientes a otras empresas, como por ejemplo atender llamadas de emergencias médicas sin formación sanitaria alguna (hecho ya denunciado por esta Sección Sindical en Inspección de trabajo)se podría hacer frente a cualquier punta de trabajo extraordinaria sin problemas.
Acaservi ha tenido el detalle esta vez de invitar a participar de esta nueva "cruzada" al recién constituido tripartito que forma el Comité para que le dé el visto bueno a tan maquiavélica idea, sentándolos para negociar el impacto de la misma (o mejor dicho para ver si pueden "rascar" más del 5 % de modificación horaria permitida tras la reforma....)

Esta Sección Sindical quiere mediante este comunicado pedir al Comité de Empresa y a las organizaciones sindicales que lo forman CGT, UGT e Intersindical, a que ante este proceso hagan uso de la representatividad que se les otorgó desde la defensa en todo momento de los derechos de la plantilla y no desde la comprensión a las pretensiones de la empresa. Que hagan de las asambleas de trabajadores el máximo órgano de decisión de cualquier tema que nos afecte a los trabajadores/as y que promuevan más que nunca la unión entre  la plantilla, porque esa será la única forma de que consigamos tener también la fuerza.

Estamos ante nuevo intento por parte del RACC y su entresijo de empresas de precarizar, más si cabe, a los trabajadores que tiene en plantilla y , si cuela y nadie pone reparos, de paso aniquilarlas para dar paso al avance de las subcontratas. CNT no lo va a permitir. Tendrán la ley de su parte, nosotros si queremos tendremos la fuerza para impedirlo. Y lo impediremos.

LOS DERECHOS NO SE NEGOCIAN. SE DEFIENDEN Y SE CONQUISTAN.

SECCIÓN SINDICAL CNT-AIT ACASERVI.

diumenge, 11 de març de 2012

Dia de la Treballadora

Imagen (Metarchivo) Avui vuit de març CNT Barcelona denuncia l’ús institucional d´ aquesta data.
El pas del temps ens ha fet oblidar els orígens de moltes coses, que hem de recordar posant-li dates commemoratives i fent-nos poques preguntes al respecte.
Haver perdut la perspectiva històrica de dates com la d’avui, fa molt més fàcil manipular l´ història i tenir a punt una resposta ambigua i imprecisa, quant no inventada, per si algú preguntés.
El 23 de febrer del 1917, obreres de la ciutat de Petrogrado, a llavors imperi rus, es van declarar en vaga. Aquesta vaga, duta a terme sense el vistiplau d´ autoritats, va ser considerada com l´ inici de la Revolució Russa. En traslladar la data del calendari rus al calendari gregorià, resultava el 8 de març. El vuit de març va ser declarat anys més tard, com el Dia Internacional de les Obreres. És a dir, dones treballadores, però també i sobretot, dones revolucionaries i reivindicatives dels drets que el treball comporta.

Imagen (Metarchivo) Avui dia les coses han canviat força: el vuit de març és anomenat per la UNESCO com Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional, encara que a nosaltres ens arriba una versió reduïda molt més manejable i mal·leable: simplement Dia de la Dona. En el camí s´ ha perdut la condició de treballadora i molt més la de revolucionària.
El model de treballadora que ens posen al davant és variat perquè a dins hi puguem entrar totes a poc que ens ho proposem: el ventall va de la dona que ha de aixecar-se ben d´ hora per netejar despatxos, a aquelles altres dones que ara potser ocupen aquests despatxos. Dones-model amb  jaqueta de tall masculí  i molta mà dreta que a partir d´ avui exerciran un càrrec de responsabilitat abans reservat als homes. Però totes tenen més en comú del que pensen: Han renunciat a la seva condició femenina per ser on són. Potser tenen independència econòmica de les seves parelles. No els hi cal, ara que depenen de la feina com ells. Hauran de respondre adequadament a si pensen o no tenir fills quan s´ ho preguntin a la entrevista de feina i hauran de prendre pastilles perquè el dolor menstrual no els impedeixi rendir a la feina.
L´ alliberament de la dona no arribarà si anem al darrera d´ un model masculí com aquest. Hem de recuperar l´ esperit revolucionari d´ aquesta data i aquesta lluita no és cosa només d´ un dia. No podem deixar aquest esperit en mans de polítics i empresaris perquè el reduiran a una data en el calendari.
Declarem el vuit de març com el dia de la treballadora; i per treballadora entenem també, revolucionaria.

Sense nosaltres no hi ha lluita!

Imagen (Metarchivo)



Imagen de Paintbrush

dijous, 8 de març de 2012

Dia de la Dona treballadora

Avui es celebra el dia de la dona treballadora, una data instaurada arran dels fets de Nova York, la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.


Una lluita llarga i dura, que s'ha dut a terme malgrat les múltiples guerres que han assolat el segle XX (moments gens favorables a protestes fora de la òptica de guerra), fins i tot en algun d'aquests moments difícils el moviment va ser molt actiu, per exemple en la revolució de l'any 36, que va esclafar la revolta feixista en alguns indrets de la Península Ibèrica. Especialment a les terres de Terol, Catalunya i País Valencià, es van dur a la pràctica les idees anarquistes i entre elles la no discriminació de la dona, el dret a treballar, estudiar i desenvolpar-se lliurament com a persona sense estar subjecta a cap imposició social de caire patriarcal.
Va ser una batalla guanyada, que llastimosament va acabar amb el malson de la guerra perduda, l'exili, presó, execucions, etc..., però va obrir camí per futures generacions de dones, que van prendre el relleu (moltes vegades sense saber-ho) d'aquelles milicianes que creien en un món millor.


Cal tenir memòria, s'ha de saber que les lluites guanyades tan en l'entorn dels drets de les dones, com en altres aspectes socials han costat molt, i que mantenir-ho (i millorar-ho si es possible) es deure nostre, perquè sempre es més fàcil destruir que crear, i els destructors de la raó són qui ostenten el poder , ara i abans...



Temps enrere...


Un fred dia de l'any 39, el meu avi, de la mà de la seva germana gran, creuaven la frontera camí de l'exili, els esperava el indigne camp de refugiats d'Argelers, desprès d'un dur trajecte des de les terres de Terol...


Van fer aquest penós viatge perquè la germana del meu avi participà activament com a miliciana, sent partícip de la col·lectivització del poble (igual que l'avi, quasi un nen) ella tenia 16 anys, el meu avi 12 (l'any 36) i gràcies a la escolarització republicana van poder accedir a una educació que fins llavors estava vetada a la gent treballadora, hi ha les dones especialment.
Va poder pensar i actuar en llibertat i això li va valdre crear-se enemics (terratinents, església i militars) que no li van perdonar, ni a ella, ni a la seva família, la seva "actitud"...




Les seves idees van impregnar la ment del seu germanet (el meu futur avi), que quan es feu gran va seguir el camí deixat per la seva germana, i anys desprès em cantava cançons llibertàries d'aquella època i m'explicava històries de la guerra..., potser per això penso el que penso...


En definitiva, gràcies a una dona, treballadora i llibertària.


Aka