dijous, 8 de març de 2012

Dia de la Dona treballadora

Avui es celebra el dia de la dona treballadora, una data instaurada arran dels fets de Nova York, la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.


Una lluita llarga i dura, que s'ha dut a terme malgrat les múltiples guerres que han assolat el segle XX (moments gens favorables a protestes fora de la òptica de guerra), fins i tot en algun d'aquests moments difícils el moviment va ser molt actiu, per exemple en la revolució de l'any 36, que va esclafar la revolta feixista en alguns indrets de la Península Ibèrica. Especialment a les terres de Terol, Catalunya i País Valencià, es van dur a la pràctica les idees anarquistes i entre elles la no discriminació de la dona, el dret a treballar, estudiar i desenvolpar-se lliurament com a persona sense estar subjecta a cap imposició social de caire patriarcal.
Va ser una batalla guanyada, que llastimosament va acabar amb el malson de la guerra perduda, l'exili, presó, execucions, etc..., però va obrir camí per futures generacions de dones, que van prendre el relleu (moltes vegades sense saber-ho) d'aquelles milicianes que creien en un món millor.


Cal tenir memòria, s'ha de saber que les lluites guanyades tan en l'entorn dels drets de les dones, com en altres aspectes socials han costat molt, i que mantenir-ho (i millorar-ho si es possible) es deure nostre, perquè sempre es més fàcil destruir que crear, i els destructors de la raó són qui ostenten el poder , ara i abans...



Temps enrere...


Un fred dia de l'any 39, el meu avi, de la mà de la seva germana gran, creuaven la frontera camí de l'exili, els esperava el indigne camp de refugiats d'Argelers, desprès d'un dur trajecte des de les terres de Terol...


Van fer aquest penós viatge perquè la germana del meu avi participà activament com a miliciana, sent partícip de la col·lectivització del poble (igual que l'avi, quasi un nen) ella tenia 16 anys, el meu avi 12 (l'any 36) i gràcies a la escolarització republicana van poder accedir a una educació que fins llavors estava vetada a la gent treballadora, hi ha les dones especialment.
Va poder pensar i actuar en llibertat i això li va valdre crear-se enemics (terratinents, església i militars) que no li van perdonar, ni a ella, ni a la seva família, la seva "actitud"...




Les seves idees van impregnar la ment del seu germanet (el meu futur avi), que quan es feu gran va seguir el camí deixat per la seva germana, i anys desprès em cantava cançons llibertàries d'aquella època i m'explicava històries de la guerra..., potser per això penso el que penso...


En definitiva, gràcies a una dona, treballadora i llibertària.


Aka

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada