Discurs integre del 1ª Maig 2012 al Parc de les Xemeneies (Barcelona)
Si
al 1886 la lluita dels treballadors era per la consecució de la jornada
laboral de 8 hores i la resposta de l'estat va ser la repressió i
l'assassinat, avui, 126 anys després, la situació d'explotació de les
castes dirigents cap als treballadors i treballadores desgraciadament no
és menor.
La
Reforma atroç que el PP ens ha imposat recentment ens torna de cop a la
semiesclavitud de principi de la Revolució industrial del Segle XIX,
quant a drets i llibertats es refereix traslladant sense pietat a un
temps en què la dignitat en el treball senzillament no existia. És un
atac frontal i despietat a tots els drets de la classe treballadora ia
totes les conquestes que anys enrere els nostres companys van aconseguir
a força de tant d'esforç i lluita i que ara veiem salvatgement
arrabassats.
No
ens havia d'haver agafat per sorpresa. Ho sabíem. Sabíem que
intententarían arrabassar els nostres drets en el moment en què
baixéssim la guàrdia, i així ho han fet. Han aprofitat que havíem perdut
la nostra unitat, aquesta gran arma amb la que llavors ja vam demostrar
llavors que som invencibles.
A
això han contribuït tant el progressiu aburgesament de la classe obrera
durant aquests últims anys que ha portat amb si la irremeiable
atenuació de la lluita de classes, el motor de la nostra revolució, com
el conformisme i la complicitat d'aquells que es fan dir Sindicats
Representatius, mancades pràcticament de vinculació obrera alguna. i que
s'han dedicat a adormir a la població en lloc de animar-la a lluitar,
ja limitar a demanar amb la boca petita únicament de tant en tant una
almoina en forma de petita pujada salarial per tenir-nos callats, fidels
sempre al seu paper de roïns servidors de la mà que els dóna de menjar,
i aconseguint així la missió que tenen encomanada, que no és altra que
fer de dic de contenció de qualsevol indici de revolució. A ells dir-los
que no hi ha res a negociar i l'única cosa que defensarem és la
retirada d'aquesta i de qualsevol altra ofensiva que es llanci cap als
treballadors.
El
passat 29 de Març vam ser molts els que vam sortir al carrer secundant
una Vaga General que va aclarir els pocs dubtes que hi havia que aquesta
societat no pensava quedar asseguda mentre tornaven a atropellar. El
rebuig va ser unànime i els va deixar ben clar a qui la defensen que no
ens han enganyat amb les seves mentides i que aquesta reforma s'ha
pensat per esclavitzar més encara i enviar-nos sense pietat a l'atur amb
més facilitat. La resposta que hauríem de donar els treballadors i les
treballadores hauria de ser proporcional a l'agressió que hem rebut.
Aquesta resposta no pot ser altra que forçar el Govern espanyol a fer
marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la
classe treballadora, avui en dia, també hi desencantada i
desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb
perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda
autoorganització i conscienciació dels treballadors. A que esperem?
No
podem permetre que la sortida d'aquesta crisi passi per devastar els
nostres drets.Aquesta reforma ens acorrala, desequilibra més la relació
entre empresa i treballador deixant-nos pràcticament indefensos davant
el empresario.Esten davant un retrocés sense precedents en els drets de
la classe obrera. Hi ha tants motius per combatre aquesta llei com a
punts es comprenen en ella.
*.
Amb aquest esperpent es generalitza encara més la precarietat laboral,
donant màniga ampla als canvis de jornada, horari, retribució o centre
de treball. * Es fomenten el nou contracte escombraries indefinit per a
empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la majoria
d'assalariats), que inclou un període de prova d'un any.
*Abarateix i facilita, més si cap l'acomiadament.
*Facilita el camí a les empreses perquè puguin recórrer gairebé amb total llibertat als acomiadaments col · lectius o als ETS
*Legitimiza la desvinculació dels convenis col · lectius, eliminant del mapa la possibilitat de negociació col · lectiva
* Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament:
* Qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no són necessàries pèrdues) tindran una "causa justificada" per acomiadar-nos.
* Es criminalitza i explotar vilment als treballadors sense feina que cobrin l'atur.
Aquests són només alguns detalls d'aquesta reforma que és un insult als
treballadors d'avui i a la memòria dels treballadors d'ahir que amb les
seves lluites van conquistar els drets que ara ens volen robar. No
podem quedar impassibles davant d'aquest nou abús.
Els
anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, sortirem al carrer amb
orgull i dignitat. Cal que ressorgeixi l'autèntic moviment obrer, que no
és altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades
solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense
subvencions, sense alliberats i sense dirigentes.Como ho hem fet sempre.
Arribats
a aquest punt hem mirar enrere. Els drets que hem perdut es van
aconseguir amb la unitat dels treballadors i amb una lluita sense
precedents en aquella Revolució Inustrial que tant present tenim sempre.
Malauradament la classe obrera ha passat de ser l'avantguarda de la
revolució a ser la rereguarda de la reacció. A la nostra mà està
canviar-lo. No ens queda més opció que autoorganitzar i lluitar amb
contundència pels nostres drets i per la nostra dignitat. Ha arribat
l'hora de romandre al carrer i demostrar que amb els drets de les i els
treballadors no es juga. Hem de tornar a crear consciència obrera ia
despertar la qual hagi quedat dormida.La lluita obrera ha de tornar a
ser el motor de la Revolució Social i la base sobre la qual definim la
societat que volem construir.
Ara, més que mai, s'ha de posar en evidència la lluita de classes: els
que no volem perdre els nostres drets i lluitarem fins on calgui per
defensar-los hem d'enfrontar una vegada més contra aquells que
mitjançant els diners pretenen apoderar-se de la nostra vida, nostra
terra, la nostra dignitat i la nostra llibertat. Si volem voler tenir
perspectives d'aconseguir una victòria en aquesta batalla hem de tenir
clar que cal un procés de profunda autoorganització i conscienciació
dels treballadors. La nostra lluita ha de reflectir els nostres ideals i
el nostre compromís amb la llibertat i sobretot amb la justícia social.
Vénen
temps difícils i aquesta reforma és només el principi. Ens han
d'escoltar, hem de fer-los saber que els nostres drets no són
mercaderies i no podran fer amb ells el que vulguin. Els carrers han de
tornar a ser, com ho havien estat, l'escenari en el qual quedi plasmat
el nostre clam contra els seus abusos, en què els deixem clar que encara
que ho intentin no podran amb nosaltres. Si una guerra civil i 40 anys
de dictadura no van poder amb nosaltres, ells tampoc ....
Ja
no és hora de les excuses; hem de respondre a cada atac amb la major
contundència posible. Cal unitat d'acció, perquè els de l'altre bàndol
ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per acorralar i reprimir a
discreció. Ho faran, de fet ho han fet amb aquesta reforma menyspreable i
ho faran amb les que vindran, però no els deixarem.
Los
drets laborals en joc són innegociables i només cal la mobilització
contínua per a la seva defensa i la conquesta de nous avenços per a la
classe treballadora. És una reforma que tendeix a erosionar les
estructures sindicals de l'Estat del Benestar, lògicament amb una
intenció clarament antiobrera de tornar a fórmules ultraliberals, i
aquí, nosaltres, la CNT té l'obligació i l'oportunitat de donar una
alternativa solvent, seriosa i coherent quan , ara més que mai, el
moviment obrer necessita una renovació dels mecanismes de funcionament
sindical als que s'havia habituat en les últimes dècades a la societat.
Davant aquesta situació els treballadors organitzats en un sindicalisme
no claudicant com el nostre ens hem d'oposar i reivindicar altres
plantejaments.
Les seccions sindicals han de ser una peça clau en aquesta lluita
contra la Reforma. Han de ser els nostres ulls i la nostra veu en les
empresas.Como antany, hem d'aconseguir convertir cada empresa en un
exemple dels nostres ideals i en una realitat de la nostra lluita. Crear
grups d'agitació i propaganda dins d'elles que faci despertar la
consciència obrera i de lluita i convertir a les assemblees en l'únic
òrgan representatiu i de decisió dels treballadors, restaurarando
novament la cultutar assembleària.
Assenyalar
a totes aquelles empreses que manifestin la seva intenció d'aplicar la
reforma, llevar la careta, desemmascarar públicament fins que cessin en
els seus abusos ha de ser el nostre objectiu. Cal atacar a aquesta
reforma des de la base, des de les empreses. És a les milers d'empreses
amb guanys a les que hem de forçar que contracten els milers d'aturats
que omplen les listes de l'INEM. És a les empreses a les quals podem
exigir-los que es reestructurin per evitar acomiadaments o reduccions de
jornades o salaris. És a les empreses a les que se les ha d'obligar a
que compleixin les reivindicacions més bàsiques que tenim els
treballadors. I és per tant en les empreses on no podem permetre que
aquesta reforma es porti endavant i per tant on podem i hem d'elaborar
un projecte d'actuació que permeti amb garanties minimitzar l'impacte de
la reforma en el dia a dia mentre no aconseguim derogar definitivament,
sense oblidar que aquest ha de ser el nostre objectiu prioritari. El
boikot, el sabotatge, les vagues, l'acció directa, la pressió popular ha
de deixar de ser una opció per convertir-se en l'opció. És hora
d'actuar amb contundència i atacar allà on més els fa mal, la nostra
resposta ha de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Davant d'una
reforma que pràcticament aniquila el poc que quedava del concepte
d'estabilitat en el treball, es fa encara més necessari que mai
potenciar un sindicalisme proactiu, que tinguin una funció diària en el
si de l'empresa sense esperar que aquesta plantegi agressions, que
compte amb diverses àrees de treball, diferenciades, definides i alhora
interconnectades, i que sàpiga davant la dura erosió a què està sent
sotmesa la negociació col · lectiva per a la representació unitària,
quines són les seves cartes i com jugar-les de cara a forçar a l'empresa
a cedir davant les nostres reivindicacions.
Iniciar
una campanya implacable assenyalant a aquestes empreses i obrir-la a
qualsevol moviment social que vulgui compartir-la per aglutinar forces, i
aixecar empresa a empresa un mur popular contra aquesta brutal ofensiva
a la classe treballadora. Per això és imprescindible recuperar la unió i
el potencial revolucionari cada vegada més gran dels col · lectius
llibertaris de barri, d'instituts o de facultat, d'ateneus. CNT ha de
ser més que mai la vessant obrera d'un moviment llibertari global i una
organització capaç dóna aglutinar totes les forces revolucionàries. Hem
d'aconseguir crear un espai per construir un front unitari de lluita
contra aquestes polítiques que prolongui les mobilitzacions fins a tirar
enrere aquesta reforma i les que puguin venir .. L'anarcosindicalisme
és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova, és
una alternativa de present imprescindible ia la qual no renunciarem
perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents
generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la
veritable força dels treballadors, la unió i la lluita a la feina i al
carrer. No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita
continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i
el respecte tant a l'individu com a la decisió col · lectiva lliurement
adquirida, la mobilització al carrer i als llocs de treball.
A
la classe treballadora no li queda una altra opció: Hem de ser
conscients i crear consciència que aquesta batalla només es guanyarà
mitjançant una lluita permanent La nostra Organització ja deixat enrere
l'adolescència per passar a l'edat adulta on les dificultats et miren a
la cara i s'ha de decidir si enfrontar-te a elles o abaixar el cap.
Nosaltres mirarem als ulls als mentiders que ens acusin, als lladres
que ens robin i als bastards de les porres que amb elles vulguin
arrabassar el que tant ens va costar conquistar. Hem de ser el referent
d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, en el sindicat, a la
feina, en el dia a dia, en la nostra lluita.
És hora que tornem a ser conscients de la nostra força, que som
nosaltres els que fem funcionar les empreses, de lo molt que ens
necessiten. La força, si volem la tenim nosaltres, tornem a demostrar-ho
un cop més-
És cert, que atropellament rere atropellament, cop rere cop, i reforma
rere reforma, tenim a vegades la sensació de viure en les ruïnes de la
societat i l'esperit que aquella Revolució de fa més d'un segle ens va
deixar. Però això no ens frena, no ens fan por les ruïnes, perquè com
deia un vell conegut de tots nosaltres portem un món nou en els nostres
cors i aquest món té el seu punt de partida novament avui, un de maig.
Tenim les eines necessàries per imposar-nos als nostres explotadors,
així com la responsabilitat de deixar en herència a les futures
generacions un món de justícia i llibertat.
Ho vam aconseguir un cop i ho tornarem a aconseguir. I ells ho saben.
SaluT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada