ELS COMPANYS I COMPANYES DE LA CTN DE SALAMANCA RESPONEN AMB SOLIDARITAT A L´ONA EXPANSIVA DE POR DEL RACC.

L’ actitut repressiva del Racc rep resposta. Aquest cop han estat els companys i les companyes del SOV de Salamanca, que han dut a terme una concentració davant una autoescola del Racc en aquesta localitat. La protesta ha tingut com a leit motiv l’ actitut exemplaritzant amb que el Racc va acomiadar una treballadora fa unes setmanes

El passat 12 de desembre un grup de militants del SOV de Salamanca es va concentrar davant l’ autoescola Driver, del Grup Racc per segona vegada durant aquest mes de decembre. Es varen repartir octavetes i es va informar de com el Racc aplica la darrera reforma laboral sense miraments de cap mena.

El darrer exemple ho vam patir fa unes setmanes, quan el Racc acomiadaba una treballadora per acumulació de baixes mediques. Baixes que, per la seva propia naturalesa de ser prescipcions facultatives, eren sempre justificades. Aquesta treballadora, a més, començava una reducció de jornada per maternitat el mateix dia que va ser acomiadada.

Aquest acomiadament no només afecta aquesta treballadora: és una ona expansiva de por per a la resta de treballadors i treballadores del Racc i, ben aviat sino ja, de qualsevol altra empresa que no dubti en fer servir la reforma laboral per estalviar-se el que costa que els treballadors siguem éssers humans i patim malalties alguna vegada.

Des d´aquesta Secció Sindical i desde la CNT de Barcelona agraïm el ressò que els companys i companyes de la CNT de Salamanca han donat al conflicte, la seva solidaritat i el seu recolçament amb el conflicte  que mantenim     amb el Racc.  Gràcies companys i companyes per demostrar, una vegada més, que la solidaritat és la nostra gran arma.

                                     SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES.

                                     NO A LA REFORMA LABORAL AL RACC!

                                 CAP ACOMIADAMENT SENSE RESPOSTA!

                       
http://salamanca.cnt.es/2012/12/13/comienzan-las-acciones-contra-racc/
http://salamanca.cnt.es/2012/12/18/nuevas-acciones-contra-racc/


Secció Sindical CNT-AIT Acaservi (Grup RACC)

El RACC acomiada treballadors per posar-se malalts.

A L´HORA D´ACOMIADAR, LA BAIXA MÈDICA ÉS PAPER MULLAT PER AL RACC.

Una treballadora del Racc ha estat acomiadada per acumulació d’ absentisme degut a varies baixes mediques. L’ acomiadament coincideix amb el primer dia de la reducció de jornada per maternitat d’ aquesta treballadora.

Un cop més al Racc li ha faltat temps per aplicar la darrera reforma laboral, de la que està treient no poc profit, a costa de despullar els treballadors dels drets més bàsics i fins i tot lògics. Aquesta reforma estableix uns marges d´absentisme, fins i tot amb baixa mèdica, dintre els quals, l’ acomiadament queda justificat.

Es el cas de la treballadora del Racc que ha estat acomiadada alegant absentisme. Efectivament, aquesta treballadora havia passat per varies baixes mediques; es a dir, que aquest absentisme estava plenament justificat. Casualment, el día en que es comunica a la treballadora el seu acomiadament, era també el primer en que començava a fer ús de la redució de jornada per maternitat.

No podem oblidar que estem parlant d’ una baixa laboral per prescripció mèdica; és a dir, un assumpte que atany la nostra salut. Fer servir la por i l’ amenaça per al·lienar els i les treballadores fins el punt que siguin ells mateixos, elles mateixes, les que renunciïn per endavant al dret a la baixa mèdica és una pràctica molt més estesa del que podem pensar. Per adonar-nos només cal polsar els dubtes i la por de qualsevol treballador/a a agafar-se una baixa mèdica.

I tampoc podem oblidar que abans de res, estem parlant d’ humanitat. Però tots sabem que aquest no és un valor que es faci servir a nivells empresarials. Les empreses com el Racc encara no s’ han adonat de que treballen amb éssers humans i que són aquests qui les possen en marxa cada dia.

Pel que fa al Racc, aquesta pràctica amenaça amb estrende’s a altres empreses del Grup, a on ja s’ ha començat a fer correr entre treballadors i treballadores les conseqüències que pot comportar l’ absentisme tot i deguent-se a causes mediques.

Erradicar aquest mal de la nostra realitat laboral qüotidiana pasa només per entendre aquest mecanisme que fa servir els recursos més baixos (i també els més efectius), com ara la por, per fer-nos creure el que ni és, ni pot ser de cap manera. Aconsseguir que un refredat o qualsevol altra dolencia no suposi un acomiadament no és algo que ens hagi caigut del cel: es va lluitar per aconsseguir-ho. I ara, d’ un temps enrere, se’ns està ficant la por al cos per tal de que siguem nosaltres mateixos, la classe treballadora, els que renunciem a aquest dret.

 Seguint aquest joc només estem reproduint la pèrdua d’ humanitat dels mateixos que ens insuflen aquesta praxis de la por: podem arribar a voler conservar la nostra feina encara que sigui pasant per damunt de la nostra propia salut. Igual que es va lluitar per aquest dret, s’ ha de continuar lluitant per mantenir-ho.

SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES! 
DEROGACIÓ DE LA REFORMA LABORAL!

Secció Sindical CNT-AIT RACC.

El coratge de Samia

Tots som Samia Iussuf Omar en potència, una noia pobre i somiadora, que es va creure la gran mentida dels Jocs Olímpics, va veure i viure el món de l'abundància que ella ni en somnis podia creure que existia durant 15 dies, i desprès bitllet... i cap a casa , a enfonsar-se en el pou de misèria que havia deixat enrere. Quina crueltat. Quina ignomínia, quina poca-vergonya.

Normal que pensés que aquí al 1ª món nadem en la abundància, que tots els dies són Jocs Olímpics, ella només va veure aquesta part.
Normal que volgués venir a tota costa, ella creia que havia trobat un paradís i volia tornar i quedar-s'hi, però ella no sabia que l'havien mentit, que el 1ª món es un pou de merda que un dia o altre ens explotarà a la cara, que no sempre són Jocs Olímpics, i que, no sabia que moriria ofegada al mig del mar per una mentida inventada pels de "dalt"...sempre per ells...

Nosaltres sabem qui són , com treballen, que fan, on viuen...els de "dalt".
Ho tenim més fàcil que Samia, perquè nosaltres vivim en la gran mentida, i naveguem en ella cada dia. Som partíceps, i...podem destruirla.

Si només tinguèssim una mínima part del coratge que va tenir ella, els de "dalt" tremolarien de por, perquè tindrien les hores comptades.

Jo no vull ser còmplice de més morts com la d'aquesta jove somalí. I tu?
Jo estic fart que em manin els de dalt i el seu capital. I tu?

Jo no sóc un esclau, jo sóc un home lliure, així em van educar, i així viure i moriré.

I tu?

http://www.vilaweb.cat/noticia/4035188/20120820/lheroina-olimpica-somali-mor-pastera-intentant-

entrar-clandestinament-europa.html

 

Aka, membre de la secció sindical CNT-ACASERVI

 

SaluT!

EL RACC ESTRENA EN GRAN LA REFORMA LABORAL.

El RACC ha complert la seva amenaça. Només un mes i mig després d'anunciar que necessitava més flexibilitat horària en la seva plantilla i comptant amb el total beneplàcit del "tripartit" que forma el Comitè d'Empresa (CGT, UGT i INTERSINDICAL) la direcció del Club ha decidit tornar a donar-li una bufetada al respecte cap als treballadors i als seus drets obligant a sis d'ells a canviar de torn de treball si no volien ser convidats a engrandir les llistes de l'atur emparant-se en la Reforma Laboral.

Com en aquesta nova malifeta han comptat amb la complicitat d'aquells que es fan dir "representants dels treballadors" el RACC ni tan sols s'ha molestat a buscar una causa creïble per justificar la seva decisió. Baixada de l'activitat, ha estat l'excusa triada.

Algú els hauria de dir que excuses tan injustes com aquestes no colen si tens subcontractada a una empresa de telemàrqueting per poder cobrir el volum de treball existent i cada dia se li deriven més tasques i més càrrega de treball ... Algú els hauria de dir que no cola si aquesta subcontracta està ampliant plantilla i horaris exclusivament per atendre el servei del RACC. Algú els hauria de dir que no cola que al·leguin pèrdua d'activitat si des de fa diversos mesos (exactament des que es van desfer de set treballadors més a través d'un Pla Social o ERO encobert, segons vulguem dir-li) l'empresa demana diàriament hores extres i hores complementàries.

Aquest algú hauria d'haver estat el gloriós Comitè d'Empresa (que per això estan, no?), però en lloc d'això s'han limitat primer a negociar amb l'empresa durant l'últim mes i mig ocultant tota la informació a la plantilla sense demanar ni tan sols explicacions al respecte, tot i que la Secció Sindical de CNT els va demanar expressament mitjançant un comunicat públic que fessin partícips de tota la informació que tinguessin sobre això dels plans de l'empresa als treballadors i convoquessin una assemblea informativa, i guardant un silenci sepulcral després de l'anunci de la notícia per part de l'empresa, només trencat per una ridícula comunicació als treballadors en els que afirmaven únicament que "vetllarien pel compliment dels terminis establerts per als canvis de torn".
Una vegada més l'empresa ens ha trepitjat. I un cop més aquests "sindicats representatius" ens han venut. Aquestes sis persones que es veuran obligades a canviar de torn de treball també hauran de canviar de vida, i això si poden fer-ho ...

Com sempre ens hem assabentat de la jugada un cop ja consumada. Però, per aquesta Secció Sindical això no va fer que ni ens resignem ni guardem silenci. Des de la seva aprovació, alertem dels plans del RACC d'aplicar la Reforma Laboral quant li fos possible i així ho vam fer saber als seus socis en la roda de premsa que vam oferir a les portes de l'Assemblea de Compromissaris. Ara que la seva amenaça ja és un fet, els avisem de  que la CNT  iniciarà una campanya pública per denunciar els continus abusos als que el major Club de socis de l’Estat espanyol sotmet als seus treballadors, i de pas la inestimable ajuda amb què compten per dur-ho a terme.

Discurs 1ª Maig

Discurs integre del 1ª Maig 2012 al Parc de les Xemeneies (Barcelona)


Si al 1886 la lluita dels treballadors era per la consecució de la jornada laboral de 8 hores i la resposta de l'estat va ser la repressió i l'assassinat, avui, 126 anys després, la situació d'explotació de les castes dirigents cap als treballadors i treballadores desgraciadament no és menor.

La Reforma atroç que el PP ens ha imposat recentment ens torna de cop a la semiesclavitud de principi de la Revolució industrial del Segle XIX, quant a drets i llibertats es refereix traslladant sense pietat a un temps en què la dignitat en el treball senzillament no existia. És un atac frontal i despietat a tots els drets de la classe treballadora ia totes les conquestes que anys enrere els nostres companys van aconseguir a força de tant d'esforç i lluita i que ara veiem salvatgement arrabassats.
No ens havia d'haver agafat per sorpresa. Ho sabíem. Sabíem que intententarían arrabassar els nostres drets en el moment en què baixéssim la guàrdia, i així ho han fet. Han aprofitat que havíem perdut la nostra unitat, aquesta gran arma amb la que llavors ja vam demostrar llavors que som invencibles.
A això han contribuït tant el progressiu aburgesament de la classe obrera durant aquests últims anys que ha portat amb si la irremeiable atenuació de la lluita de classes, el motor de la nostra revolució, com el conformisme i la complicitat d'aquells que es fan dir Sindicats Representatius, mancades pràcticament de vinculació obrera alguna. i que s'han dedicat a adormir a la població en lloc de animar-la a lluitar, ja limitar a demanar amb la boca petita únicament de tant en tant una almoina en forma de petita pujada salarial per tenir-nos callats, fidels sempre al seu paper de roïns servidors de la mà que els dóna de menjar, i aconseguint així la missió que tenen encomanada, que no és altra que fer de dic de contenció de qualsevol indici de revolució. A ells dir-los que no hi ha res a negociar i l'única cosa que defensarem és la retirada d'aquesta i de qualsevol altra ofensiva que es llanci cap als treballadors.

El passat 29 de Març vam ser molts els que vam sortir al carrer secundant una Vaga General que va aclarir els pocs dubtes que hi havia que aquesta societat no pensava quedar asseguda mentre tornaven a atropellar. El rebuig va ser unànime i els va deixar ben clar a qui la defensen que no ens han enganyat amb les seves mentides i que aquesta reforma s'ha pensat per esclavitzar més encara i enviar-nos sense pietat a l'atur amb més facilitat. La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser altra que forçar el Govern espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui en dia, també hi desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. A que esperem?
No podem permetre que la sortida d'aquesta crisi passi per devastar els nostres drets.Aquesta reforma ens acorrala, desequilibra més la relació entre empresa i treballador deixant-nos pràcticament indefensos davant el empresario.Esten davant un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera. Hi ha tants motius per combatre aquesta llei com a punts es comprenen en ella.

*. Amb aquest esperpent es generalitza encara més la precarietat laboral, donant màniga ampla als canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. * Es fomenten el nou contracte escombraries indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la majoria d'assalariats), que inclou un període de prova d'un any.
*Abarateix i facilita, més si cap l'acomiadament.
*Facilita el camí a les empreses perquè puguin recórrer gairebé amb total llibertat als acomiadaments col · lectius o als ETS
*Legitimiza la desvinculació dels convenis col · lectius, eliminant del mapa la possibilitat de negociació col · lectiva
* Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament:
* Qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no són necessàries pèrdues) tindran una "causa justificada" per acomiadar-nos.
* Es criminalitza i explotar vilment als treballadors sense feina que cobrin l'atur.
Aquests són només alguns detalls d'aquesta reforma que és un insult als treballadors d'avui i a la memòria dels treballadors d'ahir que amb les seves lluites van conquistar els drets que ara ens volen robar. No podem quedar impassibles davant d'aquest nou abús.

Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, sortirem al carrer amb orgull i dignitat. Cal que ressorgeixi l'autèntic moviment obrer, que no és altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigentes.Como ho hem fet sempre.
Arribats a aquest punt hem mirar enrere. Els drets que hem perdut es van aconseguir amb la unitat dels treballadors i amb una lluita sense precedents en aquella Revolució Inustrial que tant present tenim sempre.

Malauradament la classe obrera ha passat de ser l'avantguarda de la revolució a ser la rereguarda de la reacció. A la nostra mà està canviar-lo. No ens queda més opció que autoorganitzar i lluitar amb contundència pels nostres drets i per la nostra dignitat. Ha arribat l'hora de romandre al carrer i demostrar que amb els drets de les i els treballadors no es juga. Hem de tornar a crear consciència obrera ia despertar la qual hagi quedat dormida.La lluita obrera ha de tornar a ser el motor de la Revolució Social i la base sobre la qual definim la societat que volem construir.
Ara, més que mai, s'ha de posar en evidència la lluita de classes: els que no volem perdre els nostres drets i lluitarem fins on calgui per defensar-los hem d'enfrontar una vegada més contra aquells que mitjançant els diners pretenen apoderar-se de la nostra vida, nostra terra, la nostra dignitat i la nostra llibertat. Si volem voler tenir perspectives d'aconseguir una victòria en aquesta batalla hem de tenir clar que cal un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. La nostra lluita ha de reflectir els nostres ideals i el nostre compromís amb la llibertat i sobretot amb la justícia social.
Vénen temps difícils i aquesta reforma és només el principi. Ens han d'escoltar, hem de fer-los saber que els nostres drets no són mercaderies i no podran fer amb ells el que vulguin. Els carrers han de tornar a ser, com ho havien estat, l'escenari en el qual quedi plasmat el nostre clam contra els seus abusos, en què els deixem clar que encara que ho intentin no podran amb nosaltres. Si una guerra civil i 40 anys de dictadura no van poder amb nosaltres, ells tampoc ....
Ja no és hora de les excuses; hem de respondre a cada atac amb la major contundència posible. Cal  unitat d'acció, perquè els de l'altre bàndol ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per acorralar i reprimir a discreció. Ho faran, de fet ho han fet amb aquesta reforma menyspreable i ho faran amb les que vindran, però no els deixarem.

Los drets laborals en joc són innegociables i només cal la mobilització contínua per a la seva defensa i la conquesta de nous avenços per a la classe treballadora. És una reforma que tendeix a erosionar les estructures sindicals de l'Estat del Benestar, lògicament amb una intenció clarament antiobrera de tornar a fórmules ultraliberals, i aquí, nosaltres, la CNT té l'obligació i l'oportunitat de donar una alternativa solvent, seriosa i coherent quan , ara més que mai, el moviment obrer necessita una renovació dels mecanismes de funcionament sindical als que s'havia habituat en les últimes dècades a la societat. Davant aquesta situació els treballadors organitzats en un sindicalisme no claudicant com el nostre ens hem d'oposar i reivindicar altres plantejaments.

Les seccions sindicals han de ser una peça clau en aquesta lluita contra la Reforma. Han de ser els nostres ulls i la nostra veu en les empresas.Como antany, hem d'aconseguir convertir cada empresa en un exemple dels nostres ideals i en una realitat de la nostra lluita. Crear grups d'agitació i propaganda dins d'elles que faci despertar la consciència obrera i de lluita i convertir a les assemblees en l'únic òrgan representatiu i de decisió dels treballadors, restaurarando novament la cultutar assembleària.
Assenyalar a totes aquelles empreses que manifestin la seva intenció d'aplicar la reforma, llevar la careta, desemmascarar públicament fins que cessin en els seus abusos ha de ser el nostre objectiu. Cal atacar a aquesta reforma des de la base, des de les empreses. És a les milers d'empreses amb guanys a les que hem de forçar que contracten els milers d'aturats que omplen les listes de l'INEM. És a les empreses a les quals podem exigir-los que es reestructurin per evitar acomiadaments o reduccions de jornades o salaris. És a les empreses a les que se les ha d'obligar a que compleixin les reivindicacions més bàsiques que tenim els treballadors. I és per tant en les empreses on no podem permetre que aquesta reforma es porti endavant i per tant on podem i hem d'elaborar un projecte d'actuació que permeti amb garanties minimitzar l'impacte de la reforma en el dia a dia mentre no aconseguim derogar definitivament, sense oblidar que aquest ha de ser el nostre objectiu prioritari. El boikot, el sabotatge, les vagues, l'acció directa, la pressió popular ha de deixar de ser una opció per convertir-se en l'opció. És hora d'actuar amb contundència i atacar allà on més els fa mal, la nostra resposta ha de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Davant d'una reforma que pràcticament aniquila el poc que quedava del concepte d'estabilitat en el treball, es fa encara més necessari que mai potenciar un sindicalisme proactiu, que tinguin una funció diària en el si de l'empresa sense esperar que aquesta plantegi agressions, que compte amb diverses àrees de treball, diferenciades, definides i alhora interconnectades, i que sàpiga davant la dura erosió a què està sent sotmesa la negociació col · lectiva per a la representació unitària, quines són les seves cartes i com jugar-les de cara a forçar a l'empresa a cedir davant les nostres reivindicacions.

Iniciar una campanya implacable assenyalant a aquestes empreses i obrir-la a qualsevol moviment social que vulgui compartir-la per aglutinar forces, i aixecar empresa a empresa un mur popular contra aquesta brutal ofensiva a la classe treballadora. Per això és imprescindible recuperar la unió i el potencial revolucionari cada vegada més gran dels col · lectius llibertaris de barri, d'instituts o de facultat, d'ateneus. CNT ha de ser més que mai la vessant obrera d'un moviment llibertari global i una organització capaç dóna aglutinar totes les forces revolucionàries. Hem d'aconseguir crear un espai per construir un front unitari de lluita contra aquestes polítiques que prolongui les mobilitzacions fins a tirar enrere aquesta reforma i les que puguin venir .. L'anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova, és una alternativa de present imprescindible ia la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita a la feina i al carrer. No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i el respecte tant a l'individu com a la decisió col · lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i als llocs de treball.

A la classe treballadora no li queda una altra opció: Hem de ser conscients i crear consciència que aquesta batalla només es guanyarà mitjançant una lluita permanent La nostra Organització ja deixat enrere l'adolescència per passar a l'edat adulta on les dificultats et miren a la cara i s'ha de decidir si enfrontar-te a elles o abaixar el cap.

Nosaltres mirarem als ulls als mentiders que ens acusin, als lladres que ens robin i als bastards de les porres que amb elles vulguin arrabassar el que tant ens va costar conquistar. Hem de ser el referent d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, en el sindicat, a la feina, en el dia a dia, en la nostra lluita.

És hora que tornem a ser conscients de la nostra força, que som nosaltres els que fem funcionar les empreses, de lo molt que ens necessiten. La força, si volem la tenim nosaltres, tornem a demostrar-ho un cop més-

És cert, que atropellament rere atropellament, cop rere cop, i reforma rere reforma, tenim a vegades la sensació de viure en les ruïnes de la societat i l'esperit que aquella Revolució de fa més d'un segle ens va deixar. Però això no ens frena, no ens fan por les ruïnes, perquè com deia un vell conegut de tots nosaltres portem un món nou en els nostres cors i aquest món té el seu punt de partida novament avui, un de maig. Tenim les eines necessàries per imposar-nos als nostres explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les futures generacions un món de justícia i llibertat.
Ho vam aconseguir un cop i ho tornarem a aconseguir. I ells ho saben.

 SaluT!