EL RACC VUELVE A LAS ANDADAS

Nueva embestida del Grupo RACC a su plantilla.

Aún tenemos todos el cuerpo caliente tras el paso del esperpéntico ERE que se llevó por delante a más de 150 compañeros y compañeras de todo el Grupo RACC el pasado mes de febrero y ahora, más de medio año después tenemos la confirmación de que esta empresa tiene muy poca vergüenza y menos aún palabra.

Primero ha sido el demoledor ERE en RACC Travel con casi el 90 % de los trabajadores y trabajadoras a la calle. Una de las innumerables chapuzas y descalabros de la junta directiva de este modelico Club de Socios que puede permitirse crear negocios ruinosos porque lo que está en juego nunca es ni sus puestos de trabajo, ni su futuro, ni mucho menos su dinero.

Para cuándo un ERE en la Junta Directiva? Si estos personajes en lugar hacer rodar cabezas dejaran sus coches oficiales, sus primas, sus sueldos astrónómicos otro gallo cantaría. Si la responsabilidad de los ruinosos negocios que llevan a cabo cayeran realmente sobre sus cabezas y no sobre las nuestras que somos los que día a día levantamos el Club la historia sería muy distinta....

Ahora, tras la bajada de pantalones que la plantilla de Acaservi realizó para evitar el ERE con una bajada del 5 % del salario bruto anual, nuestro Gerente prepara el terreno para lo que seguramente nos esperará en los próximos meses.

En Febrero sobraban 13 personas....En Agosto se cogen refuerzos para el verano.....En qué quedamos? Somos demasiados? Demasiado pocos?.

Hemos pasado un verano infernal en el que a pesar de la "inestimable" ayuda de una subcontrata que se lleva al mes más dinero de lo que Acaservi paga a su plantilla propia, los números ni han salido ni saldrán sencillamente porque a nuestro Gerente no le interesa.

Realmente es tan ingenio como para creer que habiendo mandado al paro a más de la mitad de la plantilla se puede asumir el mismo volumen de trabajo??

Creemos no equivocarnos cuando afirmamos que tango la Gerencia, como la Dirección de Acaservi y el Grupo RACC buscan única y exclusivamente matar agónicamente a lo poco que queda de plantilla  para dar el salto definitivo a la externalización del servicio, que siempre ha sido su objetivo prioritario.

Para ello intentan que agonicemos con una carga de trabajo inasumible con una plantilla tan escasa, nos desmotivan con continuos ataques como la última amenaza de cambio de turno para 9 personas del turno de mañana a la tarde, nos machacan día si y día también intentando traspasarnos la presión de que si las cosas en la Asistencia en carretera son un caos, si hemos pasado de ser una compañia líder en el sector a ser una simple chapucera del mismo, es por culpa de los trabajadores y nunca de aquellos que han hecho de de un club sin ánimo de lucro su negocio particular.

Ante todo esto, está bien patalear. Sí, también está bien quejarse, aunque sea de vez en cuando. Pero compañeros y compañeras, nada cambiará si nosotros no cambiamos. Y cambiar pasa por decir de una vez :Basta! . Basta de chantajes, basta de presiones, basta de falta de respeto, basta de aguantar y basta de que sean otros los que siempre digan basta.

       

             Desde la CNT lo tenemos muy claro, la lucha es el único camino.
                      

Sección Sindical CNT RACC.

                       


                           

El coratge de Samia

Tots som Samia Iussuf Omar en potència, una noia pobre i somiadora, que es va creure la gran mentida dels Jocs Olímpics, va veure i viure el món de l'abundància que ella ni en somnis podia creure que existia durant 15 dies, i desprès bitllet... i cap a casa , a enfonsar-se en el pou de misèria que havia deixat enrere. Quina crueltat. Quina ignomínia, quina poca-vergonya.

Normal que pensés que aquí al 1ª món nadem en la abundància, que tots els dies són Jocs Olímpics, ella només va veure aquesta part.
Normal que volgués venir a tota costa, ella creia que havia trobat un paradís i volia tornar i quedar-s'hi, però ella no sabia que l'havien mentit, que el 1ª món es un pou de merda que un dia o altre ens explotarà a la cara, que no sempre són Jocs Olímpics, i que, no sabia que moriria ofegada al mig del mar per una mentida inventada pels de "dalt"...sempre per ells...

Nosaltres sabem qui són , com treballen, que fan, on viuen...els de "dalt".
Ho tenim més fàcil que Samia, perquè nosaltres vivim en la gran mentida, i naveguem en ella cada dia. Som partíceps, i...podem destruirla.

Si només tinguèssim una mínima part del coratge que va tenir ella, els de "dalt" tremolarien de por, perquè tindrien les hores comptades.

Jo no vull ser còmplice de més morts com la d'aquesta jove somalí. I tu?
Jo estic fart que em manin els de dalt i el seu capital. I tu?

Jo no sóc un esclau, jo sóc un home lliure, així em van educar, i així viure i moriré.

I tu?

http://www.vilaweb.cat/noticia/4035188/20120820/lheroina-olimpica-somali-mor-pastera-intentant-

entrar-clandestinament-europa.html

 

Aka, membre de la secció sindical CNT-ACASERVI

 

SaluT!

Discurs 1ª Maig

Discurs integre del 1ª Maig 2012 al Parc de les Xemeneies (Barcelona)


Si al 1886 la lluita dels treballadors era per la consecució de la jornada laboral de 8 hores i la resposta de l'estat va ser la repressió i l'assassinat, avui, 126 anys després, la situació d'explotació de les castes dirigents cap als treballadors i treballadores desgraciadament no és menor.

La Reforma atroç que el PP ens ha imposat recentment ens torna de cop a la semiesclavitud de principi de la Revolució industrial del Segle XIX, quant a drets i llibertats es refereix traslladant sense pietat a un temps en què la dignitat en el treball senzillament no existia. És un atac frontal i despietat a tots els drets de la classe treballadora ia totes les conquestes que anys enrere els nostres companys van aconseguir a força de tant d'esforç i lluita i que ara veiem salvatgement arrabassats.
No ens havia d'haver agafat per sorpresa. Ho sabíem. Sabíem que intententarían arrabassar els nostres drets en el moment en què baixéssim la guàrdia, i així ho han fet. Han aprofitat que havíem perdut la nostra unitat, aquesta gran arma amb la que llavors ja vam demostrar llavors que som invencibles.
A això han contribuït tant el progressiu aburgesament de la classe obrera durant aquests últims anys que ha portat amb si la irremeiable atenuació de la lluita de classes, el motor de la nostra revolució, com el conformisme i la complicitat d'aquells que es fan dir Sindicats Representatius, mancades pràcticament de vinculació obrera alguna. i que s'han dedicat a adormir a la població en lloc de animar-la a lluitar, ja limitar a demanar amb la boca petita únicament de tant en tant una almoina en forma de petita pujada salarial per tenir-nos callats, fidels sempre al seu paper de roïns servidors de la mà que els dóna de menjar, i aconseguint així la missió que tenen encomanada, que no és altra que fer de dic de contenció de qualsevol indici de revolució. A ells dir-los que no hi ha res a negociar i l'única cosa que defensarem és la retirada d'aquesta i de qualsevol altra ofensiva que es llanci cap als treballadors.

El passat 29 de Març vam ser molts els que vam sortir al carrer secundant una Vaga General que va aclarir els pocs dubtes que hi havia que aquesta societat no pensava quedar asseguda mentre tornaven a atropellar. El rebuig va ser unànime i els va deixar ben clar a qui la defensen que no ens han enganyat amb les seves mentides i que aquesta reforma s'ha pensat per esclavitzar més encara i enviar-nos sense pietat a l'atur amb més facilitat. La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser altra que forçar el Govern espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui en dia, també hi desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. A que esperem?
No podem permetre que la sortida d'aquesta crisi passi per devastar els nostres drets.Aquesta reforma ens acorrala, desequilibra més la relació entre empresa i treballador deixant-nos pràcticament indefensos davant el empresario.Esten davant un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera. Hi ha tants motius per combatre aquesta llei com a punts es comprenen en ella.

*. Amb aquest esperpent es generalitza encara més la precarietat laboral, donant màniga ampla als canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. * Es fomenten el nou contracte escombraries indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la majoria d'assalariats), que inclou un període de prova d'un any.
*Abarateix i facilita, més si cap l'acomiadament.
*Facilita el camí a les empreses perquè puguin recórrer gairebé amb total llibertat als acomiadaments col · lectius o als ETS
*Legitimiza la desvinculació dels convenis col · lectius, eliminant del mapa la possibilitat de negociació col · lectiva
* Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament:
* Qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no són necessàries pèrdues) tindran una "causa justificada" per acomiadar-nos.
* Es criminalitza i explotar vilment als treballadors sense feina que cobrin l'atur.
Aquests són només alguns detalls d'aquesta reforma que és un insult als treballadors d'avui i a la memòria dels treballadors d'ahir que amb les seves lluites van conquistar els drets que ara ens volen robar. No podem quedar impassibles davant d'aquest nou abús.

Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, sortirem al carrer amb orgull i dignitat. Cal que ressorgeixi l'autèntic moviment obrer, que no és altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigentes.Como ho hem fet sempre.
Arribats a aquest punt hem mirar enrere. Els drets que hem perdut es van aconseguir amb la unitat dels treballadors i amb una lluita sense precedents en aquella Revolució Inustrial que tant present tenim sempre.

Malauradament la classe obrera ha passat de ser l'avantguarda de la revolució a ser la rereguarda de la reacció. A la nostra mà està canviar-lo. No ens queda més opció que autoorganitzar i lluitar amb contundència pels nostres drets i per la nostra dignitat. Ha arribat l'hora de romandre al carrer i demostrar que amb els drets de les i els treballadors no es juga. Hem de tornar a crear consciència obrera ia despertar la qual hagi quedat dormida.La lluita obrera ha de tornar a ser el motor de la Revolució Social i la base sobre la qual definim la societat que volem construir.
Ara, més que mai, s'ha de posar en evidència la lluita de classes: els que no volem perdre els nostres drets i lluitarem fins on calgui per defensar-los hem d'enfrontar una vegada més contra aquells que mitjançant els diners pretenen apoderar-se de la nostra vida, nostra terra, la nostra dignitat i la nostra llibertat. Si volem voler tenir perspectives d'aconseguir una victòria en aquesta batalla hem de tenir clar que cal un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. La nostra lluita ha de reflectir els nostres ideals i el nostre compromís amb la llibertat i sobretot amb la justícia social.
Vénen temps difícils i aquesta reforma és només el principi. Ens han d'escoltar, hem de fer-los saber que els nostres drets no són mercaderies i no podran fer amb ells el que vulguin. Els carrers han de tornar a ser, com ho havien estat, l'escenari en el qual quedi plasmat el nostre clam contra els seus abusos, en què els deixem clar que encara que ho intentin no podran amb nosaltres. Si una guerra civil i 40 anys de dictadura no van poder amb nosaltres, ells tampoc ....
Ja no és hora de les excuses; hem de respondre a cada atac amb la major contundència posible. Cal  unitat d'acció, perquè els de l'altre bàndol ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per acorralar i reprimir a discreció. Ho faran, de fet ho han fet amb aquesta reforma menyspreable i ho faran amb les que vindran, però no els deixarem.

Los drets laborals en joc són innegociables i només cal la mobilització contínua per a la seva defensa i la conquesta de nous avenços per a la classe treballadora. És una reforma que tendeix a erosionar les estructures sindicals de l'Estat del Benestar, lògicament amb una intenció clarament antiobrera de tornar a fórmules ultraliberals, i aquí, nosaltres, la CNT té l'obligació i l'oportunitat de donar una alternativa solvent, seriosa i coherent quan , ara més que mai, el moviment obrer necessita una renovació dels mecanismes de funcionament sindical als que s'havia habituat en les últimes dècades a la societat. Davant aquesta situació els treballadors organitzats en un sindicalisme no claudicant com el nostre ens hem d'oposar i reivindicar altres plantejaments.

Les seccions sindicals han de ser una peça clau en aquesta lluita contra la Reforma. Han de ser els nostres ulls i la nostra veu en les empresas.Como antany, hem d'aconseguir convertir cada empresa en un exemple dels nostres ideals i en una realitat de la nostra lluita. Crear grups d'agitació i propaganda dins d'elles que faci despertar la consciència obrera i de lluita i convertir a les assemblees en l'únic òrgan representatiu i de decisió dels treballadors, restaurarando novament la cultutar assembleària.
Assenyalar a totes aquelles empreses que manifestin la seva intenció d'aplicar la reforma, llevar la careta, desemmascarar públicament fins que cessin en els seus abusos ha de ser el nostre objectiu. Cal atacar a aquesta reforma des de la base, des de les empreses. És a les milers d'empreses amb guanys a les que hem de forçar que contracten els milers d'aturats que omplen les listes de l'INEM. És a les empreses a les quals podem exigir-los que es reestructurin per evitar acomiadaments o reduccions de jornades o salaris. És a les empreses a les que se les ha d'obligar a que compleixin les reivindicacions més bàsiques que tenim els treballadors. I és per tant en les empreses on no podem permetre que aquesta reforma es porti endavant i per tant on podem i hem d'elaborar un projecte d'actuació que permeti amb garanties minimitzar l'impacte de la reforma en el dia a dia mentre no aconseguim derogar definitivament, sense oblidar que aquest ha de ser el nostre objectiu prioritari. El boikot, el sabotatge, les vagues, l'acció directa, la pressió popular ha de deixar de ser una opció per convertir-se en l'opció. És hora d'actuar amb contundència i atacar allà on més els fa mal, la nostra resposta ha de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Davant d'una reforma que pràcticament aniquila el poc que quedava del concepte d'estabilitat en el treball, es fa encara més necessari que mai potenciar un sindicalisme proactiu, que tinguin una funció diària en el si de l'empresa sense esperar que aquesta plantegi agressions, que compte amb diverses àrees de treball, diferenciades, definides i alhora interconnectades, i que sàpiga davant la dura erosió a què està sent sotmesa la negociació col · lectiva per a la representació unitària, quines són les seves cartes i com jugar-les de cara a forçar a l'empresa a cedir davant les nostres reivindicacions.

Iniciar una campanya implacable assenyalant a aquestes empreses i obrir-la a qualsevol moviment social que vulgui compartir-la per aglutinar forces, i aixecar empresa a empresa un mur popular contra aquesta brutal ofensiva a la classe treballadora. Per això és imprescindible recuperar la unió i el potencial revolucionari cada vegada més gran dels col · lectius llibertaris de barri, d'instituts o de facultat, d'ateneus. CNT ha de ser més que mai la vessant obrera d'un moviment llibertari global i una organització capaç dóna aglutinar totes les forces revolucionàries. Hem d'aconseguir crear un espai per construir un front unitari de lluita contra aquestes polítiques que prolongui les mobilitzacions fins a tirar enrere aquesta reforma i les que puguin venir .. L'anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova, és una alternativa de present imprescindible ia la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita a la feina i al carrer. No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i el respecte tant a l'individu com a la decisió col · lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i als llocs de treball.

A la classe treballadora no li queda una altra opció: Hem de ser conscients i crear consciència que aquesta batalla només es guanyarà mitjançant una lluita permanent La nostra Organització ja deixat enrere l'adolescència per passar a l'edat adulta on les dificultats et miren a la cara i s'ha de decidir si enfrontar-te a elles o abaixar el cap.

Nosaltres mirarem als ulls als mentiders que ens acusin, als lladres que ens robin i als bastards de les porres que amb elles vulguin arrabassar el que tant ens va costar conquistar. Hem de ser el referent d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, en el sindicat, a la feina, en el dia a dia, en la nostra lluita.

És hora que tornem a ser conscients de la nostra força, que som nosaltres els que fem funcionar les empreses, de lo molt que ens necessiten. La força, si volem la tenim nosaltres, tornem a demostrar-ho un cop més-

És cert, que atropellament rere atropellament, cop rere cop, i reforma rere reforma, tenim a vegades la sensació de viure en les ruïnes de la societat i l'esperit que aquella Revolució de fa més d'un segle ens va deixar. Però això no ens frena, no ens fan por les ruïnes, perquè com deia un vell conegut de tots nosaltres portem un món nou en els nostres cors i aquest món té el seu punt de partida novament avui, un de maig. Tenim les eines necessàries per imposar-nos als nostres explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les futures generacions un món de justícia i llibertat.
Ho vam aconseguir un cop i ho tornarem a aconseguir. I ells ho saben.

 SaluT!

Perseguir al que no es creu les mentides

Un Món Malalt

Vivim en un món malalt, per dins i per fóra, desde ben petits ens inculcen els valors de la competitivitat i del materialisme, valors que després, en la maduresa, utilitzarem amb saviesa per matxacar el prògim , comparem, mesurem i encasillem a la persona..., tu ets un igual, tu ets inferior, a tu et puc control·lar, tu ets perillós...


Ens ensenyen a témer l'altre, a desconfiar, vet aquí la primera batalla guanyada del capitalisme, han fet una sembra de dubtes i por, per paralitzar a la gent es el millor, hi han creat un món perfecte als seus ulls, posem fil a l'agulla:
Una clase dominant que ni surt als diaris (Grup Bilderberg, grans multinacionals), que manen i dirigeixen el destí de milions de persones desde la més absoluta opacitat, uns governants que són meres titelles, si la gent s'acaba cansant d'uns els cambiem per uns altres i que continui la roda, i una massa ben ensinistrada i aborregada.

Si tens uns diners monta una empresa per explotar uns quants congèneres, si no tens un duro et tocarà ser carn de canó, veuràs passar la vida davant dels teus ulls, 8 hores treballant en la majoría dels casos en una feina repetitiva, alienant i sense contingut.

Això si! els treballadors d'avui en dia no es moren de gana pels carrers perque compten amb la "gran" recompensa a fi de mes, DINERS! Uns papers amb uns numeros impresos que serveixen per consumir, perque d'això es tracta, s'ha de consumir fins la mort!, el miratge de la felicitat perfecte!, Vine al centre comercial i sigues feliç! Gasta els teus diners en qualsevol producte que hagis vist a la santíssima publicitat, tan es la utilitat que li puguis treure, o que tinguis el mateix a casa pero una mica més vell, o més lleig, consumeix i consumeix-te fins la mort, i amb tu el món sencer..., i si et resisteixes a consumir la maravellosa obsolescència programada t'obligarà a fer-ho.

Això si, el mes que vé hauràs de consumir més, o sigui que a treballar, a dir bon dia a l'amo cada dia, a fer unes hores extres si pot ser, i esperar la recompensa..., una recompensa anomenada esclavitud.
 Ah! I si hi hà una crisis tu seràs el culpable! Per no consumir prou! Faltaría més!


 Es fa difícil saber la veritat d'aquest mon infame d'homes avariciosos i sense mesura que exploten éssers humans en benefici propi, que malmeten, expropíen i destrueixen aquesta terra que trepitjem cada dia, com si els recursos naturals fossin de propietat privada i infinits..., pobres imbècils que no saben que la mateixa terra els donarà un clatellot un dia d'aquests, la llàstima es que no només ho patiran ells, promotors d'aquesta barbàrie sense sentit, també ho patirem els que ens resistim a seguir el joc.

Pensa globalment, actua localment


Quins mitjans tenim desde organitzacions com la CNT? Com podem fer front a la barbàrie contra la raça humana i el planeta? Doncs amb contundència, tan didàctica com d'acció, s'ha acabat el temps de les mitjes tintes, de proclamar eslògans i després anar al centre comercial a celebrar-ho, de sentir-nos moralment satisfets però no demostrar-ho en el dia a dia amb els nostres actes.


Cal unitat d'acció, perque els de l'altre banda ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per reprimir a discreció, ho faran, no ho dubteu i em d'estar preparats per respondre.
Nosaltres som més, només falta treball didàctic per contrarestar les idees fascistoides i neocapitalistes llançades a tort i dret pels mitjans oficials, necesitem que tothom (amb la mesura de les seves posibilitats) s'impliqui, que repliqui, que lluiti. Cal explicar a la gent que sempre hi hà un altre camí.


Em de ser l'avantguarda d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, al sindicat, a la feina, en el dia a dia està la nostra lluita.

El didactisme i l'ensenyament per una banda, les seccions sindicals per un altre i tots junts al carrer per defensar el que es nostre, la terra i la llibertat.



Em de seguir perseverant, perque venen temps difícils, ens perseguiran perque no ens creiem les seves mentides, ens acusaran de ser una lacra social, voldran acabar amb nosaltres per tots els mitjans, no els ho permetrem fer, perque si una guerra civil i 40 anys de dictadura no ho van aconseguir, ara tampoc. I sobretot, perque duem un món millor als nostres cors i això ens empeny cap a endavant.


La CNT ja ha sortit de la adolescència per passar a la edat adulta, on les dificultats et miren a la cara i has de decidir si enfrontar-t'hi o abaixar el cap.
Nosaltres mirarem als ulls dels mentiders que ens acusin, dels lladres que ens robin i dels bastards de les porres que ens vulguin ferir.


Em de ser forts davant l'adversitat, em d'organitzar-nos més i millor, i em d'actuar amb contundència allà on calgui. Que no ens tremoli la mà, perque a ells no els hi tremolarà pas...

"Hem construït un sistema que ens persuadeix a gastar els diners que no tenim en coses que no necessitem per crear impressions que no duraran en persones que no ens importen ni els importem".

Emile H. Gauvreay


SaluT i Llibertat!!!
Per Aka, membre de CNT Acaservi

CNT VALORA POSITIVAMENT LA REUNIÓ AMB SOCIS DEL RACC

El passat dimecres 28 de març, representants de la Secció Sindical de CNT de la Central d'Alarmes del RACC i socis del Club van mantenir una reunió en què es va informar detalladament de les denúncies que s'havien fet a les seus del RACC i en les xarxes socials .
.Malgrat les diferències de criteri i enfocament entre el Sindicat i els socis presents, dues qüestions van resultar d'interès per als associats, la situació de l'atenció mèdica, on treballadors de la Central d'Alarma realitzen funcions d'atenció d'emergència sense formació, i la aplicació de la Reforma Laboral en els departaments del RACC el que ocasionarà més precarietat, empitjorament del Servei i derivació de càrrega de treball cap a subcontractes externes amb condicions pèssimes de treball i qualitat de recursos.

CNT espera que les relacions iniciades puguin prosperar en col·laboracions futures, i agraeix l'actitud de les persones interessades en les problemàtiques dels treballadors del Club.

CNT SE REUNIRÁ CON LOS SOCIOS DEL RACC.

Tras una campaña informativa en sedes del RACC y en las redes sociales, varios socios del RACC se han puesto en contacto con el Sindicato CNT, que viene denunciando el reciente anuncio del departamento de Central de Alarmas de aplicar la Reforma Laboral del Gobierno del PP.

Tras una campaña informativa en sedes del RACC y en las redes sociales, varios socios del RACC se han puesto en contacto con el Sindicato CNT, que viene denunciando el reciente anuncio del departamento de Central de Alarmas de aplicar la Reforma Laboral del Gobierno del PP.

Para la CNT de Barcelona la aplicación de la reforma laboral en forma de modificaciones de turno y horario está encaminada a una erosión planificada del servicio propio de atención del RACC, para poder justificar ante sus socios la subcontratación del servicio en una empresa del telemárketing. Una erosión del servicio que a juicio del sindicato conlleva una peor atención, peores condiciones para los trabajadores y caos organizativo como el que conlleva que personas sin formación médica atiendan llamadas de emergencia sanitaria, hecho que ha provocado su denuncia ante Inspección de Trabajo y malestar entre algunos socios que ya han comunicado al RACC su preocupación.

Así mismo el sindicato ha percibido entre un colectivo de socios preocupación de que un Club centenario que se ha caracterizado por la calidad del servicio, responda aplicando una Reforma Laboral ampliamente contestada socialmente.

Para tratar estos temas, el sindicato y miembros del club RACC mantendrán una reunión en los locales sindicales de Barcelona, a cuya cita están invitados diversos medios de comunicación

Dia de la Treballadora

Avui vuit de març CNT Barcelona denuncia l’ús institucional d´ aquesta data.

El pas del temps ens ha fet oblidar els orígens de moltes coses, que hem de recordar posant-li dates commemoratives i fent-nos poques preguntes al respecte.

Haver perdut la perspectiva històrica de dates com la d’avui, fa molt més fàcil manipular l´ història i tenir a punt una resposta ambigua i imprecisa, quant no inventada, per si algú preguntés.

El 23 de febrer del 1917, obreres de la ciutat de Petrogrado, a llavors imperi rus, es van declarar en vaga. Aquesta vaga, duta a terme sense el vistiplau d´ autoritats, va ser considerada com l´ inici de la Revolució Russa. En traslladar la data del calendari rus al calendari gregorià, resultava el 8 de març. El vuit de març va ser declarat anys més tard, com el Dia Internacional de les Obreres. És a dir, dones treballadores, però també i sobretot, dones revolucionaries i reivindicatives dels drets que el treball comporta.

Avui dia les coses han canviat força: el vuit de març és anomenat per la UNESCO com Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional, encara que a nosaltres ens arriba una versió reduïda molt més manejable i mal·leable: simplement Dia de la Dona. En el camí s´ ha perdut la condició de treballadora i molt més la de revolucionària.

El model de treballadora que ens posen al davant és variat perquè a dins hi puguem entrar totes a poc que ens ho proposem: el ventall va de la dona que ha de aixecar-se ben d´ hora per netejar despatxos, a aquelles altres dones que ara potser ocupen aquests despatxos. Dones-model amb  jaqueta de tall masculí  i molta mà dreta que a partir d´ avui exerciran un càrrec de responsabilitat abans reservat als homes. Però totes tenen més en comú del que pensen: Han renunciat a la seva condició femenina per ser on són. Potser tenen independència econòmica de les seves parelles. No els hi cal, ara que depenen de la feina com ells. Hauran de respondre adequadament a si pensen o no tenir fills quan s´ ho preguntin a la entrevista de feina i hauran de prendre pastilles perquè el dolor menstrual no els impedeixi rendir a la feina.

L´ alliberament de la dona no arribarà si anem al darrera d´ un model masculí com aquest. Hem de recuperar l´ esperit revolucionari d´ aquesta data i aquesta lluita no és cosa només d´ un dia. No podem deixar aquest esperit en mans de polítics i empresaris perquè el reduiran a una data en el calendari.

Declarem el vuit de març com el dia de la treballadora; i per treballadora entenem també, revolucionaria.

Sense nosaltres no hi ha lluita!

Dia de la Dona treballadora

Avui es celebra el dia de la dona treballadora, una data instaurada arran dels fets de Nova York, la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.


Una lluita llarga i dura, que s'ha dut a terme malgrat les múltiples guerres que han assolat el segle XX (moments gens favorables a protestes fora de la òptica de guerra), fins i tot en algun d'aquests moments difícils el moviment va ser molt actiu, per exemple en la revolució de l'any 36, que va esclafar la revolta feixista en alguns indrets de la Península Ibèrica. Especialment a les terres de Terol, Catalunya i País Valencià, es van dur a la pràctica les idees anarquistes i entre elles la no discriminació de la dona, el dret a treballar, estudiar i desenvolpar-se lliurament com a persona sense estar subjecta a cap imposició social de caire patriarcal.
Va ser una batalla guanyada, que llastimosament va acabar amb el malson de la guerra perduda, l'exili, presó, execucions, etc..., però va obrir camí per futures generacions de dones, que van prendre el relleu (moltes vegades sense saber-ho) d'aquelles milicianes que creien en un món millor.


Cal tenir memòria, s'ha de saber que les lluites guanyades tan en l'entorn dels drets de les dones, com en altres aspectes socials han costat molt, i que mantenir-ho (i millorar-ho si es possible) es deure nostre, perquè sempre es més fàcil destruir que crear, i els destructors de la raó són qui ostenten el poder , ara i abans...



Temps enrere...


Un fred dia de l'any 39, el meu avi, de la mà de la seva germana gran, creuaven la frontera camí de l'exili, els esperava el indigne camp de refugiats d'Argelers, desprès d'un dur trajecte des de les terres de Terol...


Van fer aquest penós viatge perquè la germana del meu avi participà activament com a miliciana, sent partícip de la col·lectivització del poble (igual que l'avi, quasi un nen) ella tenia 16 anys, el meu avi 12 (l'any 36) i gràcies a la escolarització republicana van poder accedir a una educació que fins llavors estava vetada a la gent treballadora, hi ha les dones especialment.
Va poder pensar i actuar en llibertat i això li va valdre crear-se enemics (terratinents, església i militars) que no li van perdonar, ni a ella, ni a la seva família, la seva "actitud"...




Les seves idees van impregnar la ment del seu germanet (el meu futur avi), que quan es feu gran va seguir el camí deixat per la seva germana, i anys desprès em cantava cançons llibertàries d'aquella època i m'explicava històries de la guerra..., potser per això penso el que penso...


En definitiva, gràcies a una dona, treballadora i llibertària.


Aka

Reforma Laboral, consum i altres coses del capitalisme

La Reforma Laboral aprovada per l'actual govern del PP (amb el beneplàcit de PSOE i CIU) segueix en la linia marcada pels poders fàctics, causants de la crisis (Mercats, borsa, grans multinacionals, bancs, polítics neoliberals) tots ells representants del càncer que s'escampa per aquest món nostre, i que només té un nom, capitalisme.

Són ells els causants i són ells (curiosament) els qui ens volen treure de l'actual situació, com ho volen fer? Doncs com sempre, afeblint més al feble, enderrocant totes les avantatges socials, que tan i tan varen costar als nostres rebesavis,avis i pares...(sang, suor, llàgrimes, presons, exilis...)

Ho volen fer, principalment, fent creure a la massa que la culpa de la crisis la tenen els treballadors (tenen masses drets i cobren massa) i la té el sistema públic de la índole que sigui (hospitals, escoles, guarderies...).

Ells malgrat ser els causants ( i alguns ho admeten amb la boca petita), no es senten responsables, perquè la gent vol consumir i ells ho faciliten, es el seu negoci, volen que la gent consumeixi a tot drap, encara que no sigui sostenible, ni per les pròpies persones ni per el món on vivim...

Esgrimeixen la idea que s'ha de créixer a qualsevol preu, Créixer CRÉIXER i CRÉIXER......, per activar el consum...., això es el propòsit del capitalisme, no es busca el benestar de la humanitat, es busca el creixement econòmic il·limitat d'una minoria, i això és fa controlant la majoria amb les eines del consum sense sentit, atiat (molt eficaçment) per la simpàtica publicitat.

Només una reflexió homes i dones de bé, es crearà una bombolla tal, que ens explotarà a la cara quan menys ens ho pensem, i no només a nivell econòmic, sinó també medioambiental, i aquesta serà la pitjor part, perquè de planeta només en tenim un...

Temps al temps...

La reforma laboral imposada pel govern del PP i aclamada des de la elit capitalista mundial es:

·Abaratiment del acomiadament, Acomiadament de 20 dies per any treballat per motius econòmics, sous més baixos, convenis col·lectius sense poder real, Ere exprés i unilateral, acomiadaments per absentisme justificat, més responsabilitat però el mateix sou, més contractes a temps parcial amb salaris baixos, menys especialització...etc...

Això ens deixa als treballadors casi a nivells decimonónics, hem retrocedit 150 anys senyors, només en un "click" s'han carregat segles de lluita, trist oi? Si no lluitem ara pels nostres drets, quan es lluitarà?  

Sabeu què? tot el poder el té l'empresari, amo i senyor del treball i el diner..., doncs que se'ls quedin!!! deixem de consumir sense sentit, veureu que no fan falta tantes coses materials per viure, i sereu més feliços amb menys, llavors no sereu presoners del diner, per tant no sereu presoners del treball i podreu veure com es caguen de por els de dalt, perquè no els necessitarem.

Una cançoneta de regal:

Aka, membre de la secció sindical de la CNT a Acaservi

SaluT!!!