Dia de la Treballadora

Avui vuit de març CNT Barcelona denuncia l’ús institucional d´ aquesta data.

El pas del temps ens ha fet oblidar els orígens de moltes coses, que hem de recordar posant-li dates commemoratives i fent-nos poques preguntes al respecte.

Haver perdut la perspectiva històrica de dates com la d’avui, fa molt més fàcil manipular l´ història i tenir a punt una resposta ambigua i imprecisa, quant no inventada, per si algú preguntés.

El 23 de febrer del 1917, obreres de la ciutat de Petrogrado, a llavors imperi rus, es van declarar en vaga. Aquesta vaga, duta a terme sense el vistiplau d´ autoritats, va ser considerada com l´ inici de la Revolució Russa. En traslladar la data del calendari rus al calendari gregorià, resultava el 8 de març. El vuit de març va ser declarat anys més tard, com el Dia Internacional de les Obreres. És a dir, dones treballadores, però també i sobretot, dones revolucionaries i reivindicatives dels drets que el treball comporta.

Avui dia les coses han canviat força: el vuit de març és anomenat per la UNESCO com Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional, encara que a nosaltres ens arriba una versió reduïda molt més manejable i mal·leable: simplement Dia de la Dona. En el camí s´ ha perdut la condició de treballadora i molt més la de revolucionària.

El model de treballadora que ens posen al davant és variat perquè a dins hi puguem entrar totes a poc que ens ho proposem: el ventall va de la dona que ha de aixecar-se ben d´ hora per netejar despatxos, a aquelles altres dones que ara potser ocupen aquests despatxos. Dones-model amb  jaqueta de tall masculí  i molta mà dreta que a partir d´ avui exerciran un càrrec de responsabilitat abans reservat als homes. Però totes tenen més en comú del que pensen: Han renunciat a la seva condició femenina per ser on són. Potser tenen independència econòmica de les seves parelles. No els hi cal, ara que depenen de la feina com ells. Hauran de respondre adequadament a si pensen o no tenir fills quan s´ ho preguntin a la entrevista de feina i hauran de prendre pastilles perquè el dolor menstrual no els impedeixi rendir a la feina.

L´ alliberament de la dona no arribarà si anem al darrera d´ un model masculí com aquest. Hem de recuperar l´ esperit revolucionari d´ aquesta data i aquesta lluita no és cosa només d´ un dia. No podem deixar aquest esperit en mans de polítics i empresaris perquè el reduiran a una data en el calendari.

Declarem el vuit de març com el dia de la treballadora; i per treballadora entenem també, revolucionaria.

Sense nosaltres no hi ha lluita!